Espavil,valencians!

La meua àvia, originària de Mosqueruela, va arribar a Sant Joan de Moró en plena dictadura i, tot i que el valencià estava més que prohibit, la realitat social era molt diferent a la imposada pel règim. La vida era plenament en valencià, els infants jugaven en valencià, les relacions socials es feien en valencià. Eren la generació del tio Canya, la generació que parlava valencià malgrat el franquisme. Ella, ben prompte, va començar a parlar valencià; s’havia casat amb un Barcella. El meu avi era un home de la terra, estimava la nostra cultura, estimava la llengua i, malgrat que quasi no havia anat a l’escola, utilitzava un lèxic tan genuí i una llengua tan acurada que encara se’m posen els pèls de punta quan el recorde dient-me: «Alicia, fixa’t, València en ve baixa; Barcelona, be alta».

Però, què ens està passant ara? Per què ha disminuït l’ús social de la llengua? Qui hi ha darrere d’aquest no-ús del valencià? Valga recordar que el PP de la Fòrmula 1, de la Gürtel, de la visita del Papa, del tancament de les emissions de RTValenciana mai va afavorir la llengua. Ara bé, aquest nou Partit Popular, junt als seus socis de Vox, encara menyspreen més la llengua, tenen una estratègia pensada i repensada per exterminar la nostra llengua, la llengua del tio Canya.

Defensar la llengua és un deure i un dret de tots els valencians. La llengua dels que som d’ací de tota la vida i la llengua de la gent que, com la meua àvia, s’ha desplaçat del seu lloc d’origen per tenir un millor futur. Ja n’hi ha prou!

Portaveu de Compromís a Sant Joan de Moró

Suscríbete para seguir leyendo