L’ombra de les Açores

Si escoltem les declaracions de Feijóo, és fàcil imaginar quina seria la postura del nostre país davant la crisi a l’Iran si governara la dreta. Fem un exercici de memòria. Només hem de mirar enrere cap al 2003. El president del PP, empentat per Abascal i Ayuso per vore qui fa més la pilota a Trump, no dubtaria a reeditar la vergonyosa foto de les Açores que ens va posar en guerra. I s’il·lustraria en una foto a tres, posant els peus damunt la taula, amb un Trump i Netanyahu somrients.

Ens llançarien, de nou, a una altra desastrosa aventura militar, allunyant-nos de l’ONU, fracturant la Unió Europea i provocant una divisió social massiva. I tot això, a quin preu? El del desprestigi i un forat econòmic a pagar entre totes i tots. Perquè participar en la guerra d’Iraq ens va costar 260 milions d’euros de les arques públiques. Amb eixos mateixos diners, hui podrien pagar 4.800 professionals sanitaris, 6.000 mestres o construir 2.200 habitatges públics. Penseu-ho bé. Van triar atacar un altre estat a blindar l’estat de benestar.

Però seguim imaginant. Ací a casa nostra, les conseqüències d’este govern davant l’alça de preus serien nefastes. Perquè, simplement, no existirien. Deixarien la gent i les empreses completament abandonades, com van fer fa 20 anys o en la crisi de la dècada de 2010.

Afortunadament, enfront del servilisme ranci de les dretes, hui tenim un govern progressista liderat per Pedro Sánchez que ha donat a Espanya una veu pròpia i respectada al món. Una veu que aposta per la pau i que no imita l’accent texà per a aconseguir les carícies dels poderosos.em de tindre memòria per a frenar-los en 2027.

Vicesecretari general segon del PSPV-PSOE de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo