Protecció dels educadors o caos

Els meus pares mai m’han pegat, però sí que m’han castigat. Quan el mestre em posava un castic escolar, en aplegar a casa tenia un altre castic, el familiar, que em fera canviar la ruta. Fa uns dies llegia un article del professor jubilat Francesc Bodí, sobre l’agressió al professor d’un institut de secundària d’Alcoi fet per una mare i el seu fill i alumne de l’institut. El professor agredit ha hagut de ser hospitalitzat i psicològicament humiliat, pot ser que per por no torne a donar classes, no sols en eixe institut sinó en qualsevol altre. Veritablement inadmissible, i insuportable. Entenc que els agressors, mare i fill, ja haurien d’estar en la presó, i no m’importa gens ni mica les raons o sense raons que pogueren tenir per a cometre la brutal agressió que feren. És inadmissible que la llei recolze a l’agressor i no a la víctima, donant-los la llibertat amb càrrecs o sense.

No és tots sols una agressió: és un atac greu a la convivència, a l’educació i a la seguretat en el treball dels professors i mestres d’aquest país.i ha prou eines legals per a protestar, o denunciar els actes que una altra persona siga o no funcionari públic puga cometre i la violència no és una d’elles. Els agressors haurien de ser durament castigats, i la Conselleria hauria de tenir l’obligació d’intervenir en defensa dels professors. La mare del xiquet és culpable no sols de la suposada agressió sinó de la manca d’educació donada al fill per l’acte agressiu, i per això, devia llevar-se-li la pàtria potestat per incapacitat educativa.

Com deia Francesc Bodí: «L’educació és la base de la democràcia, la columna vertebral. Sense ciutadans ben educats, ben formats i amb pensament crític, la democràcia s’enfonsa, perquè cau en mans de populistes i manipuladors. I ja sabem on porta això. Ja ha passat en la història. I la peça clau del sistema educatiu, i subratlle això de sistema, és el professorat. Si la societat no defensa el seu professorat de manera ferma i decidida, si no exigeix una llei que li faça costat i que castigue durament aquestes agressions, la pròxima víctima serà la societat mateixa». Com diu una pancarta en la vaga de mestres d’aquests dies: «Fer miracles no surt al currículum», clar i ras.

Suscríbete para seguir leyendo