A la marxeta

Ja s’han acabat les festes, ha vingut la primavera i comença a fer bon temps.i ha flors arreu i els pardalets fan piu piu a les branques. Tot sembla en ordre i pot parèixer que estem en el millor dels mons possibles si mirem el nostre entorn més immediat. Però resulta que ara som habitadors d’un univers globalitzat i el que passa a l’altra banda del món ens afecta.

I donades les circumstàncies al·ludides dalt podem recrear-nos en el dia a dia i anar a la marxeta. Fer com si res no fora. Però no.

Un poc més enllà de les nostres petites fronteres físiques, hi han aparegut uns sàtrapes indignes i violents que ens la tenen jurada. De fet de gent com ells sempre n’hi ha hagut i no ve d’un pam encara que cou.

Però és que aquesta gentola pren decisions que ens marquen el dia a dia. I les aventures ens donen una sensació enorme d’incertesa i malestar continuat. Sabem que allò que eixos sàtrapes tramen per al seu benefici ens afectarà d’una manera o una altra. I no serà per a viure millor, sinó que les seues accions tenen efectes nocius per a la nostra societat.

Putin, Trump o l’aiatol·là de torn, ja siga a Iran o dins el cercle d’Hezbol·là, volen manar i com que tenen armes, les utilitzen per a fer-nos saber com és de fràgil la nostra democràcia i el benestar que ens hem construït a base, també, de sang i plors.

El mal és que ara no podem viure aliens al que es produeix a l’altre costat del món. I que, a la fi, no és sinó el resultat d’anys i anys en que Occident ha fet negocis amb el que furtava als pobres o sotmetent les masses pobres a unes condicions terribles. Ara, d’una manera o una altra, de fet de males maneres, ens la tornen.

I davant aquest malestar provocat per tanta desigualtat, no podem quedar-nos amb la nostra forma de vida tan plàcida, tant a la marxeta, sense sentir-nos com a mínim indignats davant les forces brutes i malignes dels poderosos.

A la ciutadania ens queda poc de marge per actuar, però mantinguem com a mínim l’esperit crític davant les injustícies dels sàtrapes.