Política per ales persones

Potser per allò de l’algoritme, fa pocs dies, fent scroll, em vaig sorprendre mirant un reel d’un metge que parlava de la norma 3-30-300. De com eixa recomanació urbanística feia millorar la qualitat de vida del veïnat, reduir malalties mentals, medicacions i, inclús, augmentar l’esperança de vida. Les xifres 3-30-300 fan referència a la conveniència de dissenyar les ciutats amb un mínim de tres arbres prop de cada casa; amb un 30% de coberta vegetal a cada barri i amb accés a un espai verd a menys de 300 metres. I pel que es veu, funciona.

Cert és que en la majoria dels nostres xicotets pobles no necessiten eixa referència. Ací, molts nuclis urbans són tan menuts que les zones verdes són el propi terme, les seues muntanyes i bancals... Això sí, en els municipis mitjans i grans, suspenem.

Però la qualitat de vida està relacionada amb molts altres aspectes del dia a dia, també ignorats. Com, per exemple, la mobilitat: la gran assignatura pendent (i oblidada) als pobles xicotets. Més mobilitat, especialment si és col·lectiva, suposa també menys contaminació, més accés a serveis, més oportunitats laborals (tant en àmbit rural com urbà) i, ara mateix, amb els preus del carburant, significa també més estalvi. Però seguim sense Tram, sense prou trens, sense xarxa de busos... i enyorant encara una Panderola de fa un segle. Potser tornaran èpoques on la quantitat de vida i les persones tornen a ser el primer. Però, per això, caldrà fer fora els còmplices de Mazón.

Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo