L’educació pública diu prou!

Aquest dimarts, la comunitat educativa valenciana alça la veu contra una política sostinguda d’atacs que van destruint el prestigi de l’educació pública. La data té significat, perquè coincideix amb el Dimarts Sant; una jornada que, segons la tradició cristiana, evoca el moment en què Jesús anuncia que Judes el trairà i que Pere el negarà. El paral·lelisme és temptador, però potser insuficient. Més que una traïció puntual, el que s’evidencia és una deixadesa intencionada amb l’ensenyament públic.

L’educació pública hauria d’estar concebuda com un ascensor social capaç d’igualar oportunitats; tanmateix, el PP l’està convertint en un mecanisme per a perpetuar desigualtats. Així, es dibuixa un model de societat dual: una de primera, alimentada per l’educació privada, i una altra de segona, relegada a la pública.

Què reclama, doncs, la comunitat educativa? Reivindicacions concretes per a garantir la qualitat que el sistema d’ensenyament mereix. Qui no vol millorar les infraestructures dels nostres centres i desbloquejar les obres necessàries? Qui no exigeix que les baixes del professorat es cobrisquen amb diligència i que hi haja personal suficient per a atendre l’alumnat amb necessitats especials? Qui no defensa la derogació d’una llei que ataca la llengua i fomenta la segregació? Qui no considera just que el professorat reba unes retribucions dignes, lluny de la cua estatal, que és el lloc actual?

Així, la vaga educativa compta amb el suport majoritari de les famílies. No és una protesta partidista, sinó un clam per la dignitat i el futur de l’educació pública.

Portaveu d’Educació del PSPV-PSOE a Les Corts

Suscríbete para seguir leyendo