Una vaga necessària

La vaga educativa d’ahir, 31 de març, va ser un èxit rotund. Milers de docents, famílies i estudiants valencians vam eixir a defensar l’educació pública, a dir ben alt que així no podem continuar. I ho dic des de totes les meues responsabilitats i conviccions: com a pare, professor i membre de Compromís.

La vaga no naix del no-res. Naix del cansament, de la falta de diàleg i de la sensació que el govern valencià del PP, amb el suport de l’extrema dreta, està aplicant unes polítiques que debiliten l’educació pública en lloc de reforçar-la. El professorat porta mesos demanant reducció de ràtios, menys burocràcia, més personal d’atenció a la diversitat, millores salarials i un pla real d’infraestructures educatives. No són capricis: són les condicions mínimes per poder fer bé la nostra faena i per garantir una educació de qualitat.

Però esta vaga no ha estat només del professorat. És també la vaga de moltes famílies que veuen com l’educació dels seus fills es ressent per la massificació a les aules, per la falta de recursos i per decisions polítiques preses d’esquena a la comunitat educativa. Quan es retallen recursos, quan no s’escolta el professorat i quan es qüestiona el model d’escola pública i en valencià, el que està en joc és el futur dels nostres fills i filles.

Així mateix, cal denunciar la manipulació del currículum de valencià per part del govern del PP amb el suport de Vox, eliminant autors per motius no científics. Totes les universitats valencianes han rebutjat estos canvis per manca de rigor acadèmic. Quan la política entra a decidir la cultura i la llengua, es posa en risc la qualitat educativa i la neutralitat del sistema educatiu.

Com a pare, vull la millor educació possible. Com a professor, sé què passa cada dia dins de les aules. I com a representant de Compromís, tinc clar que defensar l’educació pública és defensar la igualtat d’oportunitats. La vaga d’ahir va ser un crit col·lectiu. Ara el que toca és que el Govern valencià escolte, negocie i rectifique. Perquè l’educació pública no és un problema: és actualment l’única solució possible als reptes socials del nostre país.

Regidor d'Arxiu de l'Ajuntament de Vila-real

Suscríbete para seguir leyendo