La nostra esperança

Estimats amics i amigues:

«Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5). La pregunta de l’àngel travessa avui el cor de la història i arriba fins a nosaltres com un llampec de plenitud. El sepulcre és buit i no n’han robat el cos; la mort ha estat vençuda i el Crucificat ja no pertany al regne de les ombres: és viu, ha ressuscitat. I en aquesta nova aurora, el món —fins i tot ferit— plora d’alegria.

La Pasqua és el començament de la nova creació, és l’acte suprem del Déu trinitari. El pare ressuscita el fill per la força de l’esperit, i l’esperit ens introdueix en aquesta comunió que no mor mai. Per això proclamem que l’amor ha vençut l’odi, la llum les tenebres, la veritat la mentida, el perdó la venjança. El mal no té l’última paraula i el seu domini ha estat derrotat per a qui acull la gràcia d’aquest dia.

Avui no celebrem només que Crist viu, sinó que en Ell la nostra carn ha estat cridada a la vida incorruptible

Per això, avui no celebrem només que Crist viu, sinó que en Ell la nostra carn ha estat cridada a la vida incorruptible, perquè la resurrecció del Senyor —com escrivia sant Agustí— «és la nostra esperança». Vull recordar els qui travessen la nit del dolor, els qui tremolen sobre sorres movedisses, els qui senten el pes de la solitud, els malalts, els humils, els ancians oblidats, els qui viuen sota l’ombra de la guerra, els pobles ferits per la violència, els perseguits per la seva fe, els qui viuen darrere els murs d’una presó, els incompresos, els fràgils i els cansats.

Les vostres llàgrimes no s’han perdut, perquè Déu les ha recollides una a una amb les seves mans. L’anyell ha travessat la mort per buscar-vos allà on semblava que no hi havia sortida. I ara us espera, a l’altra banda de la por, amb la seva abraçada eterna i infinita. La creu no és el final, perquè en Crist tota ferida pot ser transfigurada. I un dia trobareu la resurrecció, perquè només Ell pot fer que tot sigui nou (cf. Ap 21,5).

L’anyell ha travessat la mort per buscar-vos allà on semblava que no hi havia sortida

El Ressuscitat entra amb discreció a cada llar, com aquella tarda al cenacle: «Pau a vosaltres» (Jn 20,19). Germans i germanes: la tomba és buida, la vida té rostre i el seu nom és Jesucrist. Caminem com a fills de la Pasqua i visquem —sense descans— de la vida del vivent.

*Sergi Gordo és bisbe de la Diòcesi de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo