Com deixar morir l’educació pública

Hi ha coses que, si no s’expliquen bé, poden semblar un simple retard. Un tràmit més lent del normal. Una obra que tardarà un poc més… Però no és això el que està passant amb el CEIP Lleonard Mingarro. Ací el que ha passat és molt més greu. Des de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó vam demanar fa més de dos anys a la Generalitat Valenciana l’ampliació de pressupost necessària per a rehabilitar-lo. La resposta? Dos anys de silenci. Dos anys sense contestar. Dos anys deixant passar el temps. Dos anys en els quals sabien perfectament el que anava a passar i no han fet res per evitar-ho.

Vam advertir a la Generalitat que si no actualitzava els preus al moment actual (més amb l’augment de preus per la guerra de Trump i Netanyahu) el pressupost quedaria desfasat i l’obra podria quedar deserta. Era una advertència clara i fonamentada. I al final ha passat el que ens temíem: cap empresa vol fer les obres de rehabilitació del Lleonard Mingarro.

No estem parlant d’un model que no funcione, estem parlant d’un model que el PP ha decidit deixar-lo morir

Vaig a dir-ho clar. No és un problema tècnic. No és mala sort. No és una anècdota. És una decisió política del PP, qui governa a la Generalitat Valenciana. Perquè quan hi ha voluntat, les coses ixen. A la Vall ho sabem bé. El Pla Edificant ha funcionat quan les dues administracions hem cregut en ell. Ho hem vist amb el CEIP Rosario Pérez i amb el Sant Vicent, que ja estan en marxa. I abans, amb la reforma de centres que ja són una realitat com l’Eleuterio Pérez, La Moleta, Colonia Segarra o Recaredo Centelles.

Per tant, no estem parlant d’un model que no funcione. Estem parlant d’un model que el PP ha decidit deixar-lo morir. I això no és nou! Canvien els envoltoris i les cares, però no canvien les polítiques. De Zaplana a Camps i Mazón, passant per l’actual Pérez Llorca. El Partit Popular sempre acaba fent el mateix: debilitar l’educació pública mentre fa negoci amb la privada. Ell i els seus amiguitos del alma.

El cas del Lleonard Mingarro és un exemple molt clar. Però la pregunta que ens hem de fer és inevitable. Serà l’últim? Perquè el risc és real. Hui és el Lleonard Mingarro. Demà pot ser l’Assumpció. O la falta de contestació al Blasco Ibáñez. Perquè estan intentant tombar-ho amb totes les seues forces. Perquè així, a poc a poc, és com la dreta va deteriorant el sistema educatiu públic.

Mentrestant, fa només uns dies, milers de docents valencians han buidat les aules i han eixit al carrer. També moltíssims a la Vall d’Uixó, en la concentració de la plaça del Parc. Ho han fet perquè la situació és insostenible: ràtios elevades, falta de recursos, burocràcia desbordada, incompliment de plantilles, infraestructures i millores que no arriben i professionals que, fins i tot, han estat mesos sense cobrar.

Amb el govern del Botànic es van crear 23 nous cicles formatius a la província de Castelló

Tot això no és alié al que ha passat amb el Lleonard Mingarro. Forma part del mateix problema. Els fets són clars. Amb el govern del Botànic es van crear 23 nous cicles formatius a la província de Castelló. Alguns van vindre a la Vall d’Uixó, de la branca sanitària i d’informàtica. El Consell actual no n’ha projectat ni un. A això se sumen les retallades en les EOI, el bloqueig del Pla Edificant en molts municipis o la falta de recursos per a l’alumnat amb necessitats educatives especials (com patim també al CEIP Rosario Pérez).

Tot això és fruit d’un model que deixa caure projectes com el del Lleonard Mingarro. Que deixa passar oportunitats i que retalla en l’educació pública perquè no creu en ella. Enfront d’això, hi ha una altra manera de fer les coses. La que ja hem demostrat que funciona. En 2027 ho tornarem a arreglar, recuperant el Pla Edificant, desbloquejant tots els projectes pendents, invertint en infraestructures dignes i garantint una educació pública de qualitat.

Cal que la Generalitat torne a estar al costat dels ajuntaments i de la comunitat educativa

I en el cas de la Vall, també vol dir recuperar un projecte clau per al nostre futur: el Centre Integrat de Formació Professional que la nostra ciutat i la nostra comarca necessiten. Però perquè això siga possible, cal un canvi. Cal que la Generalitat torne a estar al costat dels ajuntaments i de la comunitat educativa. Cal tornar a posar la pública en el centre, perquè a la Vall tots els nostres centres educatius són públics. I això al Partit Popular no li agrada.

Per això és tan important el que ve. Perquè a la Vall d’Uixó li anirà millor amb un govern valencià que crega en l’educació pública, que no deixe passar dos anys mirant cap a un altre costat i que no abandone projectes pel camí. Amb Diana Morant al capdavant de la Generalitat Valenciana, eixe canvi serà possible. Perquè ací no estem parlant només d’una obra. Estem parlant del futur de molts xiquets i xiquetes.

I eixe futur no es pot deixar en un calaix durant dos anys. A la Vall ho tenim clar! No volem polítiques que deixen morir l’educació pública!

*Tania Baños és alcaldessa de la Vall d’Uixó i vicesecretària general del PSPV

Suscríbete para seguir leyendo