La dreta aposta pel fracàs

En la política actual, el soroll mediàtic sovint intenta ofegar la realitat. Fa anys que la dreta espanyola i valenciana va decidir fiar tota la seua estratègia al fracàs del nostre país. Ens van anunciar la ruïna, que pujar el salari mínim destruiria ocupació i que la reforma laboral seria l’estocada final al nostre teixit productiu. Però, per a desgràcia d’alguns, l’apocalipsi econòmic no ha arribat. Les últimes dades d’ocupació són senzillament incontestables. Espanya ha superat per primera vegada la barrera dels 22 milions d’afiliats a la Seguretat Social. Creixem creant ocupació, reduint la temporalitat a mínims històrics i amb un paper cada vegada més determinant de les dones. També a Castelló, on estes xifres confirmen que les polítiques progressistes funcionen i que darrere de cada nou lloc de treball hi ha persones i famílies que hui poden mirar el futur amb més seguretat.

Altaveus

La reacció de l’oposició davant d’estes dades ho diu tot. Lluny d’alegrar-se perquè al país li va bé, el PP de Feijóo, Pérez Llorca i Barrachina han apostat decididament pel fracàs d’Espanya, utilitzant tots els altaveus possibles per a atacar el Govern i desacreditar el nostre país. Pateixen la síndrome de qui necessita que al país li vaja malament perquè a les seues sigles els vaja bé. Esta actitud deixa al descobert dues grans veritats: la seua irresponsabilitat institucional i la seua incapacitat per a construir una alternativa de govern. Per això es dediquen a polaritzar el debat públic, sense explicar mai què farien ells, i mentre allà on governen tot es desmorona. Com a Almassora. Més enllà de la retòrica, les dades certifiquen que amb l’esquerra Espanya i Castelló avancen, malgrat una oposició que no està a l’altura del moment històric que viu este país.