Per un capitalisme social

No veig clar abaixar els impostos com demanen alguns partits de dreta, els serveis públics que presta l’estat es nodreixen d’ells. Aquells que han optat per amprar els serveis d’empreses privades, siguen d’assistència sanitària, ensenyança o qualsevol altra prestació que també dona l’estat es queixen que paguen una segona quota, la que resulta dels seus impostos i la que aporten a l’entitat privada per uns serveis equivalents. Els usuaris de recursos privats potser pensen que la situació és injusta puix paguen dues vegades el mateix servei: pels impostos i pels honoraris privats.

Els impostos no són finalistes, és a dir no pagues una quantitat per fer una carretera o una escola o hospital, pagues perquè tens ingressos. Els impostos són redistributius, on els que més guanyen més aporten per contrarestar els que menys cobren i més gaudeixen de les assistències de l’estat social. El que preferís els serveix privats, ha de pagar els sobre costos dels beneficis de l’empresa. No devem escoltar els cants de sirena que alguns partits ens volen inculcar. És mentida que els serveis de l’estat són roïns, no són perfectes, sobretot en els temps d’espera, però eixe defecte, conseqüència de la insuficient inversió pública, no pot suposar l’eliminació del servei, sinó l’exigència de més i millor inversió.

Privatització

Cal exigir que tots paguen impostos d’acord amb els seus beneficis, per a mantenir un estat social de dret. El contrari perjudica els que menys tenen, i menys poden pagar-se privadament una sanitat, ensenyança o un habitatge de qualitat. No ens hem d’enganyar ni caure al parany d’estalviar uns guanys irrisoris en la renda perquè ens estan venent un miratge. El capitalisme implacable pretén de manera sistemàtica la privatització de tots els serveis públics que els puguen proporcionar grans guanys. Deixant per a l’estat social despulles ruïnoses de serveis públics.

Al capitalisme agressiu no li interessa la societat si no li pot traure rendibilitat. Els bancs són un exemple clar. Han eliminat totes les oficines que hi havia en pobles d’habitatge envellit. El remei no és no pagar sinó per exemple, exigir com a mínim la instauració d’oficines mòbils i caixers automàtics en ajuntaments.

Suscríbete para seguir leyendo