Deures pendents

Espere que no els moleste que hui, vespra de la romeria a Santa Quitèria, esta columna siga més almassorina que de costum. S’evidenciarà, a més, que el meu poble comparteix les principals problemàtiques que existeixen de les comarques de Castelló, començant per la crisi habitacional.

Malauradament, com al conjunt de Castelló, manquen polítiques d’habitatge. L’Ajuntament ni ha sabut aprofitar els 4,3 milions d’ajudes per a la millora d’immobles (que va haver de tornar a la UE), ni ha cedit sòl per al puf pla d’habitatge del Consell (tot i haver-ho anunciat), ni ha impulsat cap mesura de lloguer per a joves. Res, més enllà de permetre convertir garatges en infravivendes, amb els problemes que això comportarà.

Hem duplicat habitants en una generació, de 15.000 a 30.000. Cert. Però això, com al conjunt de Castelló, no ha anat acompanyat de la necessària millora del transport interurbà, ni de millors serveis públics: el poble està brut. Ni tan sols de més infraestructures locals, més enllà de les inversions educatives del Botànic: el pavelló esportiu té més de 50 anys; a la nova Casa de Cultura ja no hi cap ni la Banda; i seguim sense piscina descoberta...

Els 3.000 residents a la platja tampoc han suposat més serveis. Més bé al contrari. Ni Mediterrània, ni major pressió cap al Serrallo per prioritzar el veïnat davant les petroquímiques, ni les proteccions litorals promeses. Cap avanç!

En fi, massa reptes pendents per a un gran veïnat que reclama una millor qualitat de vida!

Bones festes.

Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo