A la vora del precipici

La frase «mata’ls a tots, que Déu reconeixerà els seus» es pronuncià suposadament, quan abans d’entrar a la ciutat francesa de Besiers, el comandant militar de les tropes del papa, va preguntar a Arnald Amalric, abat cistercenc i legat papal durant la Croada Albigesa (segle XIII), com distingir els càtars (heretges) dels catòlics (fidels), ja que tots dos vivien a la ciutat. Arnald, va ordenar l’execució de tots els habitants, sense importar la seua edat, gènere o fe. Delegant per a després de la mort, el judici final a Déu.

Israel ja ho ha copiat fil per randa en Gaza i ho intenta en Cisjordània i el Líban. L’altre dia, el seu amic Trump, com Arnald, ens en va assabentar i amenaçar als iranians de la seua voluntat de fer desaparéixer la cultura persa i el poble iranià. Provocar un genocidi i crims de guerra és de miserables. Anunciar-lo demostra la insensibilitat de l’anunciant d’una qualitat bàrbara, una brutalitat despietada, una acció inhumana, una atrocitat horrorosa i cruel. No és cosa de broma, és el comandant en cap d’un exèrcit poderós, és esgarrifós perquè no pensa. L’habitual tàctica de Trump, és menysprear tot allò que no pot aconseguir. La frustració humana representada per aquest, és la faula d’Esopo: la guineu i el bagot de raïm que intenta assolir. Com que no l’aconsegueix, les menysprea.

El poble de l’Iran, no és una aldea de haimes beduïnes establida en mig d’un desert, és molt més i el supose orgullós de la seua història. L’amenaça de Trump, és un intent d’humiliar i extorsionar als iranians mitjançant la por o intimidació i prova que la guerra la té perduda. És lamentable que una nació (EEUU, Israel), recolze a un govern i uns homes que usen la por com ferramenta de subjugació; l’esglai i el constrenyiment envers la negociació. La pensadora Anna Arent afirmava: «Pensar és perillós i no pensar ho és encara més». Que l’absència de pensament haja pujat al poder i ens està posant a la vora del precipici, dona per a pensar. Com va dir Dietrich Bonhoeffer, màrtir de la resistència antinazi, «l’estupidesa és un enemic més perillós per al bé que la maldat, la maldat pot ser exposada, combatuda o raonada, l’estupidesa es resisteix als fets i als arguments».

Suscríbete para seguir leyendo