Els palestins i la Nakba i el silenci

Gent que sembla assenyada, defensa el just dret d’Israel a existir, però no reconeix el mateix just dret per als palestins. La defensa del dret israelià, avui com ahir és injusta, suposa el dret al genocidi dels palestins. Acabada la guerra, els jueus supervivents van buscar i exigir la creació d’un estat propi. L’odi cap als jueus té una llarga història en la societat occidental. Anglaterra, que administrava una Palestina plena de palestins, els va entregar una part. I tots els governs callaren. S’havien tret el problema dels jueus de sobre.

L’amagada hipocresia, els interessos ocults i l’oportunitat política, sovint perpetua la injustícia en lloc de solucionar els problemes. Els palestins eren musulmans i pobres, sense més recursos que la ramaderia, el xicotet comerç i la transhumància. Molts d’aquests jueus creien en la puresa de raça, de poble elegit, i per tant practicaren una xenofòbia excloent, discriminatòria i racista que portaren i porten a un sotmetiment i massacre d’innocents.

La Nakba, que anualment es commemora, fou la Catàstrofe Palestina, quan el 1948 la majoria dels palestins van ser expulsats de la seua terra. I la bèstia creixia, reclamant el seu dret a la terra en nom d’unes escriptures divines, d’una religió feta d’històries, contalles i llegendes.

Arrabassaren amb tot el que pogueren, espoliant-los es quedaren la propietat. Qualsevol excusa, qualsevol esdeveniment, servia i serveix per a aconseguir l’expulsió, el sotmetiment o l’explotació de mà d’obra barata. Ara, l’enfilat en el que va caure el grup Hamàs, un parany suposadament construït pels serveis secrets israelians, ha servit per a l’arrasament de tots els habitatges de Gaza i la mort d’un nombre important de gent innocent, la destrucció, la fam, i mort en la Cisjordània que els quedava. Avui Israel són la ma executora, els botxins d’un poble innocent a mirall del que els feren.

El silenci de les nacions, com feren davant la maldat del nazisme és tronador, és en si mateix maldat: els que creuen, en Déu, aquest, no els considerarà innocents. Perquè no parlar és parlar, i no actuar és actuar. El silenci, l’eclecticisme davant de la violència o la injustícia, és sempre en contra de les víctimes.

Suscríbete para seguir leyendo