President a la fuga

Sis dies després de l’inici de la vaga indefinida, la marea verda ompli els carrers en defensa de l’educació pública valenciana. També ací a Castelló, responent massivament en cada concentració i amb el professorat garantint els serveis mínims mentre reclama ensenyar en condicions dignes. Sis dies són prou perquè el màxim dirigent assumisca les negociacions. Però la Comunitat, amb el PP, is different.

L’absència del cap del Consell en les crisis, per desgràcia, no sorprén ningú. És un patró.o vam patir el 29 d’octubre, quan Mazón va preferir quedar-se de dinarot venent À Punt abans que dirigir les emergències. I torna a passar amb el conflicte educatiu més greu de la història. Amb el seu mutisme, Pérez Llorca deixa que el malestar cresca. El silenci d’un president en una vaga massiva és una resposta. I la que dona és que no entén la dimensió del problema o no li importa que hi haja alumnes a temperatures extremes, en barracons, sense professorat o recursos, ni que els docents porten 19 anys amb el salari congelat. Els càrrecs del PP intoxiquen el debat atacant el professorat per reclamar un millor salari. Eixa és la seua tàctica amb la pública. Buscar culpables.

La seua excusa és que «no hi ha diners». Però sí que n’hi ha per a baixar impostos als que més tenen o poden permetre’s el luxe de rebutjar el nou finançament autonòmic que aportaria 3.700 milions d’euros més cada any. Mentrestant, el sistema continua deteriorant-se. Pel seu capritx. Amb un president a la fuga.

Cada vegada més gent sap que el canvi no és només necessari, sinó inevitable. La Comunitat Valenciana necessita Diana Morant per a començar a endreçar este desgavell de govern.

Mestra i portaveu de l'executiva provincial del PSPV-PSOE

Suscríbete para seguir leyendo