Gent heroica

Tenim tendència a creure que els herois i les heroïnes només apareixen a les novel·les, a les pelis o la literatura infantil. Anem equivocats. Avui la gent que té un comportament digne de ser lloat no figura en els annals de la gran història sinó que els podem vore i palpar cada dia.

I precisament aquestes jornades van pel carrer amb samarretes verdes i acudeixen a les manifestacions amb clara solidaritat i trencament de les rutines habituals. Fins i tot contra els trasbalsos que la seua voluntat i sacrifici suposen a la seua vida familiar.

Però contra tot pronòstic i amb voluntat ferma i decidida el cos de docents del País Valencià s’ha alçat en peu per millorar les condicions que incorren al si de l’educació. I principalment en aquell sector que suposa les ferramentes bàsiques i millors i més necessàries per a tindre una societat ben desperta, sabuda, conscient del seu paper i de la seua importància.

Prendre el risc de fer una vaga, una vaga indefinida i contundent, no és qualsevol cosa. I si un col·lectiu tan gran i divers és capaç d’assumir una tal posició ben bé deu voler significar alguna cosa. Més encara si considerem que l’esforç que fan va en benefici de la societat. No en el seu personalment, sinó que es crea per a totes i tots.

El tema, en aquests moments d’inusitada empenta de les forces conservadores per privatitzar sectors tan bàsics com la sanitat o l’ensenyament, és d’una importància capital. I no només en termes de valors i ètica, sinó fins i tot en el terreny de l’economia.

El Nobel d’aquest camp Joseph Stiegllitz diu fins i tot, ell que no és precisament esquerrà ni membre del PC o cosa per l’estil, que en alguns cas es pot privatitzar. Però solament si d’aquest amanera s’aconsegueix que les companyies siguen més eficients i redueixen els preus als consumidors. Parla de companyies, però en el cas de les institucions públiques, estatals, el tema deu ser tabú.

L’educació, la privada com la pública, han d’estar al servei de la societat i el paper que té aquests dies el col·lectiu de i docents, elles i ells, tan èticament correcte i de compromís social no pot sinó ser motiu d’elogi.