Sí, vull

«Et tornaràs a presentar, Samu?». Fa mesos que m’ho pregunteu. I encara que fa uns dies ja vaig anunciar la resposta, he necessitat temps per a entendre bé què significava tornar a dir que sí. Prendre una decisió així mai és senzill. Suposa mirar cap enrere, pensar en tot el camí recorregut i, sobretot, preguntar-te amb honestedat si encara tens la força, la il·lusió i les ganes de continuar donant-ho tot pel teu poble.

Per a explicar-vos el perquè d’aquesta resposta, he de tornar, inevitablement, a l’inici de tot. A aquell moment en què va començar una història que, amb els anys, hem anat escrivint junts.

Des de ben jove m’ha nascut implicar-me, lluitar pel que crec que és just i fer-ho des de la primera línia. Em ve de família. Dels meus avis, dels meus pares i també dels meus tios. D’una casa on m’han ensenyat a estimar el poble, a valorar el treball i a entendre la importància de comprometre’s. El meu avi Samuel va formar part durant molts anys de les brigades de l’Ajuntament, i aquell exemple de dedicació, de servei i d’humilitat m’ha acompanyat sempre.

Quan vaig entrar de regidor a l’Ajuntament de l’Alcora tenia 19 anys. Dènou. Ho escric i encara em fa impressió. La veritat és que assumir l’àrea d’Urbanisme a eixa edat era una responsabilitat enorme. Però anava decidit, amb moltes ganes, amb les idees clares i una enorme il·lusió per a treballar pel meu poble. Va ser una etapa d’un aprenentatge immens, amb els seus encerts i les seues errades. Uns anys de molts projectes, molta faena i decisions importants. Amb perspectiva, em sent especialment orgullós de tot el que vam aconseguir.

L’any que ve farà vint anys que soc regidor de l’Ajuntament. Vint anys. Ho dic i em venen al cap moltes coses. Tot el que ha passat. Tot el que he aprés. He estat en el govern i he estat en l’oposició. He guanyat i he perdut. He viscut moments en què pensava que tot era possible i altres en què he arribat a casa preguntant-me si realment anàvem pel bon camí. Passar per l’oposició també em va fer créixer molt. Em va ensenyar que es pot continuar treballant pel poble des d’eixe lloc, amb voluntat de construir, entenent que aquest camí mai és una línia recta.

I precisament per això recorde perfectament la primera vegada que em vaig presentar per a ser alcalde. Les coses no van eixir com m’hauria agradat; era molt jove i va ser un moment difícil. Però aquell colp, lluny de fer-me tirar la tovalla, em va fer parar, reflexionar i tornar-me a alçar amb més preparació i més experiència. Finalment, va arribar l’oportunitat de demostrar tot el que havia aprés i el que podia aportar a l’Alcora. Des del primer dia vaig tindre clar que governar no era tancar-se en un despatx. Venia de gestionar l’àrea d’Urbanisme, una etapa que m’havia ensenyat la importància de xafar el carrer, de treballar de tu a tu amb els veïns i veïnes i buscar solucions als problemes reals del dia a dia. Eixa ha sigut, i continuarà sent, la meua manera de fer poble.

L’any que ve farà ja deu anys que soc alcalde. I si he tingut l’oportunitat de viure aquesta etapa, ha sigut gràcies a la confiança que els alcorins i alcorines han depositat en mi i en el meu equip en cada elecció. Eixe gran suport és el major orgull que es pot tindre. Hi ha qui pensa que després de tant de temps tot es torna rutina. A mi em passa al revés. Cada any redescobrisc el respecte per aquest càrrec i el valor real de treballar per a millorar la vida de la gent.

He de reconéixer que també hi ha una altra part, que pesa i que no sempre es veu: menys temps per a la gent que estimes, renúncies, preocupacions diàries... De vegades, també la sensació d’haver deixat passar etapes o moments que tocaven per edat.

Amb tot i això, posant-ho tot en una balança, ho tinc clar. Per això, he decidit tornar a presentar-me. No perquè senta que haja d’estar. No perquè pense que no hi haja relleu. Ni tampoc perquè entenga la política com una carrera. Sinó perquè encara tinc una convicció que, per a mi, és fonamental.

Encara em continua motivant com res imaginar nous reptes. Encara m’importa massa quan una cosa no ix. Encara em continue emocionant quan veig que l’Alcora avança. Tenim moltes idees i projectes en marxa que estic desitjant veure créixer. No sé si aquell Samu de 19 anys s’imaginava arribar fins ací, però m’agrada pensar que estaria orgullós de veure que hi ha moltes coses que no han canviat.

Ni el temps ni el càrrec m’han fet perdre de vista el lloc d’on vinc. Soc el net de Samuel i Anita, i de Manolo i María. Fill de Montse i Samuel. I si una cosa tinc clara és que la meua història amb l’Alcora continua escrivint-se des del mateix lloc: l’estima i el compromís.

En tot aquest camí he crescut com a persona i com a alcalde. I ho he fet de la mà dels meus veïns i veïnes. El meu desig és poder continuar recorrent-lo amb vosaltres.

Per això, la resposta és: Sí, vull.

Alcalde de l'Alcora i secretari general del PSPV-PSOE a la província de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo