També les Arts...

Fa cosa d’uns dies els líders de dos partits en el poder van presumir , una vegada més, de la vocació que tenen per la cultura. I com fan mans i mànegues per defensar-la i elevar-la a un nivell considerable. Pura xerrameca. Ni els importa ni la volen millor. Perquè si això fora veritat actuarien amb conseqüència.

Posem un exemple, només un, d’aquest menyspreu i deixadesa respecte a tot allò que té relació amb la cultura en el sentit d’art.

Sóc usuari assidu de dos biblioteques i d’altres establiments culturals. Per no baixar al detall només diré que des de fa dos anys en aquests llocs no hi entra un llibre nou. No hi ha pressupost. De veres? I als responsables de l’incompliment no se’ls rebaixa el sou!

Des de fa uns dies anem assistint a les manifestacions que ensenyants de diferents branques, també els que fan la seua tasca en el camp dels ensenyaments artístics, (Conservatoris, Escoles d’Art, etc) reivindiquen dignitat, seguretat i futur. El que demanen no és únicament un augment de sou. No. Fonamentalment allò que exigeixen són millores (ratio, infraestructures, més personal) que estan garantides per la Constitució i per l’Estatut.

En quin punt s’ha arribat per a que els governants menyspreen a les clares uns beneficis que ajudarien les seues pròpies famílies. Què fa que no actuen segons el que una política per al poble deu suposar? Quan perden aquesta mirada i abandonen les accions justes estan en camí de propiciar que la ciutadania siga cada volta més escèptica o tire a posicions polítiques extremistes. Perquè aquestes coses de la cultura importen. Va ser Cèsar qui digué allò de que amb petites accions es pot construir un imperi. No cal tant. No en volem d’imperi. Però sí és lògic que un camp tant bàsic i primordial com l’ensenyament, també el de la cultura, puga millorar la nostra vida i construir un entorn de comprensió, bones maneres, i d’afecte per valors altres que la pura pela.

El neoliberalisme imperant imposa idees de prepotència que van contra tot sentiment de benestar social, de ciutadania. Per contra, mirem l’actitud tan honesta i cívica que tots aquests sectors de l’ensenyament manifesten dia a dia.

Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo