La factura de la submissió

Hi ha una pregunta molt senzilla que Pérez Llorca hauria de respondre abans de tornar a culpar ningú de la falta de recursos. Si la Comunitat Valenciana necessita més diners per a escoles, sanitat, habitatge i serveis públics, per què el seu govern s’alinea amb Feijóo contra un finançament que aportaria 3.700 milions d’euros més cada any? La resposta, per a ell, és clarament incòmoda.

La vaga del professorat ha deixat al descobert la seua contradicció. Des del Consell diuen que no poden millorar les condicions laborals, reforçar plantilles, accelerar infraestructures ni posar en marxa un pla de climatització per a evitar temperatures extremes. Però sí que es permeten el luxe de rebutjar els recursos que farien possible tot això. I és així com han deixat de fer política valenciana per a convertir-se en una sucursal de la bronca de Madrid.

Amb l’habitatge passa igual. En un temps en què molts joves treballen, estalvien i, encara així, no poden emancipar-se, deixar escapar 798 milions per a habitatge públic assequible no té defensa possible. És el de sempre. El PP prefereix fer-li la pua al Govern abans que posar habitatges a disposició de les famílies. Després parlaran d’emergència residencial, però governar no és lamentar-se davant d’un problema que tu mateix estàs agreujant.

Pérez Llorca repeteix el pitjor de Mazón. Desapareix quan hauria de governar, calla quan hauria de defensar la Comunitat i tria el seu partit quan hauria de triar la gent. En total són 4.500 milions d’euros que s’esfumen pel seu sectarisme. Diners que podrien servir per a reduir llistes d’espera, contractar metges i mestres, pagar la dependència i millorar la vida de la gent. Eixa és la factura de la submissió.

Diputada provincial del PSPV-PSOE

Suscríbete para seguir leyendo