Oficis perduts: el xambiter

Hi ha oficis dels quals s’ha perdut, fins i tot, el nom. Aquest és el cas de l’antic xambiter com diu Bernat Capó. Era l’home provinent de Xixona, la terra dels gelats, que anava pels pobles valencians venent xàmbits fets de manera artesanal. Eren gelats de vainilla o crema i algun got d’aigua de llimona, destinats fonamentalment a la gent menuda en els temps de la calor i també per als majors.

Amb un menut vehicle, introduïa un atuell de coure, un recipient de suro, gel picat, un grapat de sal, amb altres ingredients propis per a la delectació de la xicalla. I tot ben remogut. Allí acudien els més joves a gaudir del que portava el carret: la mercaderia pròpia, una galeta per damunt i una altra al fons per mantenir. I, a menjar, s’ha dit! Per un preu mòdic.

Un, que ja porta anys de caminar per la vida, recorda en Borriol a la tia Modesta que, entre altres coses, es dedicava a fer geladores per al veïnat, el qual anava a fruir de coses senzilles, però fresques. Hui ja ha desaparegut l’ofici i els grans magatzems omplin les diverses peticions de menuts i grans. Descanse en pau el xambiter.

Altres negocis l’han desplaçat i substituït per la nombrosa llista d’articles que ofereixen fora del carrer i als que la clientela té accés en qualsevol poble o ciutat. Gelats, geladores, varietat i servei. La imatge popular i entranyable dels xambiters és ja un record per als majors i una estampa nostàlgica que mai no tornarà.

La popularitat d’aquelles paradetes pel carrer és lògic que haja desaparegut i el progrés ha fet la seua contribució. Però, convé recordar aquells temps, plens de nostàlgia, però ben nostres… I sembla ahir. Però, no, fa ja més de mig segle i la cosa segueix igual, sense xàmbits ni xambiters.

Professor i Valencià de l'Any 2025

Suscríbete para seguir leyendo