Un assumpte polític

Un recent viatge a València en tren des de Castelló (retard, aturades imprevistes, llarga duració) em recorda els constants obstacles i entrebancs inesperats de la línia ferroviària entre València i Barcelona, part de l’anomenada com eix mediterrani, de la que a hores d’ara no s’ha acabat d’enllestir.

Donat els anys que portem amb els diversos suposats problemes tècnics dubtem que actualment encara no estiguen resolts. Es evident que no són ni de bon tros problemes tècnics sinó que és la conseqüència d’un assumpte polític, o siga, la voluntat de què la comunicació entre València i Barcelona o viceversa siga constantment sabotejada des d’altes instàncies del poder polític de la Generalitat valenciana o del govern de l’Estat. Com fa tants anys que el problema cueja, la titularitat de la responsabilitat implica als dos principals partits polítics, el PP i el PSOE, els quals precisament en això, sense publicar-ho en grans titulars, estan d’acord. Com els alts tribunals fa anys van sentenciar que la llengua era la mateixa, s’han de posar pedres i pals a les rodes per a que totes les altres possibilitats de relació resulten fallides, la televisió, la llengua, els escriptors comuns, la radio, els senyals d’identitat i ara també les comunicacions per ferrocarril. Quantes despeses i recursos s’han malbaratat per un assumpte polític!

Per comparació fixem-nos per un moment en la línia de ferrocarril entre València i Madrid, la rapidesa en què es va enllestir essent més llarga, superant obstacles amb grans viaductes i túnels, terraplenant enormes extensions de terreny, que no han tingut mai cap greu incident en fa més de vint anys, excepte els efectes de la recent dana, reconstruïts en temps record. Sembla que per tot això la relació entre Madrid i València o viceversa s’ha afavorit.

¿Es una possibilitat que les altes instàncies polítiques o grups socials influents d’aquests dos territoris preferixen millor unes bones relacions entre València i Madrid que entre València i Barcelona?

Arribats a aquest punt, en el context dels anys passats en la transició i més enllà, no podem oblidar els temps de política blavera, per dir-ho breu i clar, de la Generalitat valenciana en què qualsevol senyal de relació entre València i Barcelona era sospitosa de catalanisme perseguint la llibertat d’expressió del qualsevol mitjà (TV3, radio, cantants, companyies de teatre, ensenyants i la resta) fins ara mateix, que de manera encoberta continua igual. Una censura inacabable i contumaç.

De tal manera que per a molts polítics l’eix mediterrani de comunicació ferroviària és un problema i per tant s’ha d’impedir el seu desenvolupament amb normalitat. Ja veurem el que es tardaran en arreglar els problemes tècnics d’una línia de comunicació que possiblement siga la més densa de l’Estat, la que comunica directament amb Europa. Una línia perifèrica de territoris molt poblats que parlen la mateixa llengua. Aquesta és la qüestió.

No hi ha per tant cap problema tècnic irresoluble diferent al d’altres territoris de la nostra geografia, ni més greu. Què treballen tranquils els enginyers i la resta de tècnics que el problema ferroviari entre València i Barcelona sols és un assumpte polític.

Catedràtic d'Història

Suscríbete para seguir leyendo