Els xiquets del Sàhara

Taleb i Mohammed van deixar una empremta inesborrable a la nostra família: els dos xiquets saharauis van arribar a casa per accident, quan dues famílies renunciaren a última hora. En saber-ho, els meus pares van oferir nostra llar. Què més podíem fer? Eren els primers anys de la campanya Vacances en Pau en Castelló.

Jo era encara xiquet, i conviure amb ells em va ensenyar molt. A tots. La nostra mirada de primer món va mutar davant la d’aquells menuts descalços que jugaven a obrir la nevera i fugir de la seua fredor, que mai havien sentit; que rèien en escoltar la veu de l’altre a través de l’intèrfon o del telèfon, que mai havien usat; que es sorprenien de com l’aigua brollava infinita de l’aixeta i que tenien por del gel, que els cremava, o dels coets, que els recordava la seua guerra. Descobrir la realitat d’eixe poble abandonat va fer de nostra llar una casa militant de la causa saharaui: els pares van organitzar molts anys combois d’aliments d’Almassora al Tindouf; coordinar l’arribada de xiquets i inclús propiciar l’acord d’agermanament d’Almassora amb Smara, fa ja 24 anys. Però sobretot va propiciar el regal de l’arribada a la família del nostre germà Embairik. Hui, que el Pinar acollirà la trobada de Vacances en Pau i que al passeig del Grau se celebrarà la manifestació per reclamar justícia, volia que aquestes línies foren d’homenatge a eixes famílies, a tots eixos xiquets que han vingut, i sobretot a un poble que no es rendeix. Sàhara lliure!

Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo