Aplec dels Ports

Els carrers de Villores deixaran de ser aquest cap de setmana els d’un poble de poc més de 50 habitants per convertir-se en el punt de trobada de milers de persones. Hi haurà música, somriures, retrobaments, tendes de campanya, entrepans, cerveses... I, com no, hi haurà molta festa. Però pensar que l’Aplec dels Ports és només això seria quedar-se en la superfície.

L’Aplec és una d’aquelles coses que només s’entenen quan s’han viscut. No és un festival. No és un cap de setmana de concerts. És una manera de dir que una comarca continua viva. Que, malgrat les dificultats, hi ha pobles disposats a obrir les seues portes i treballar durant mesos de manera desinteressada.

Fa dècades que sentim parlar del despoblament, de la falta de serveis, de les carreteres pendents, de les escoles que lluiten per mantindre’s o dels joves que marxen perquè no troben oportunitats. Tot això és cert. Però també ho és que, almenys una vegada a l’any, Els Ports ofereix una altra imatge. La d’una comarca que s’uneix, que fa comunitat i que es reivindica sense grans discursos.

Potser aquest és el gran valor de l’Aplec. Recordar-nos que els pobles no són només els llocs on es viu, sinó també els llocs als quals sempre es torna. Villores ho tornarà a reafirmar amb el lema La veta que uneix, una comarca que creix, i demostrarà que el poble més menut de la roda de l’Aplec és capaç d’organitzar-lo.

Enguany hi ha hagut polèmica pel concert de la Gossa Sorda que tindrà lloc el dissabte perquè es fa pagar entrada per controlar l’aforament. Deixem-nos de conflictes estèrils i que cadascú visca l’Aplec com vulga respectant la decisió de l’organització. No es pot negar que serà una cita que donarà encara més visibilitat a la trobada comarcal.

L’Aplec ens tornarà a recordar que hi ha una altra manera d’entendre el progrés. La que posa les persones al centre. La que fa possible que un poble menut tire endavant un repte enorme gràcies a desenes de voluntaris que treballaran sense res a canvi. L’Aplec no és el que passa durant tres dies. És una declaració d’existència. Una manera de cridar ben fort que la gent dels Ports no vol ser un record, sinó un futur.

Redactor en cap de Mediterráneo

Suscríbete para seguir leyendo