Quan més falta fa

Fins fa només uns dies, vore pobles desallotjats i milers d’hectàrees devastades per un incendi era una imatge que associàvem a llocs com Austràlia, Califòrnia o Grècia.ui, 16.000 persones de 18 municipis han hagut de deixar casa seua a la serra d’Espadà. Fins que no ho vius tan a prop, costa entendre la dimensió d’una emergència d’esta magnitud.

El primer pensament és per a totes elles, i també per a qui continua confinat, pendent de les instruccions i esperant poder tornar prompte. Fa mal pensar en tot el que el foc s’emporta. No només el mant verd. També les sendes, els paisatges, els racons, la fauna, les cases de camp i els records.

Ara, quan més falta fa, tenim centenars de professionals treballant sense descans per a protegir-nos a nosaltres i al nostre entorn. Bombers, agents mediambientals, forces de seguretat, personal sanitari i treballadors públics, reforçats estos dies per efectius de Catalunya, Aragó, les Illes Balears i la UME del Govern d’Espanya. Els devem respecte, confiança i el compromís de cuidar els serveis públics i dotar-los dels recursos que necessiten.

També hi ha voluntaris que no apareixen als titulars. Reparteixen menjar, escolten, donen esperança i acompanyen majors i xiquets.

Ara ens toca seguir les indicacions, no acostar-nos a les zones afectades i no difondre rumors. Ja hi haurà temps de parlar del greu problema que suposa el canvi climàtic i de continuar reforçant els serveis públics. Els que sempre estan, els que més falta fan. Espadà tardarà anys a recuperar-se. Mentrestant, la millor manera d’estar al costat de qui ho ha perdut tot és respondre amb serenitat i unitat.

És diputada provincial del PSPV-PSOE

Suscríbete para seguir leyendo