La majoria nacional

Fa uns dies, l’arrogant i insensat J. M. Aznar (la seua imatge diabòlica em produeix esglai), políticament incoherent, fal·laç i absurd en el seu parlar, en un discurs als seus acòlits catastrofistes i apocalíptics, els va ordenar que cal canviar de sistema. Com és natural no va especificar a què es referia: si al sistema democràtic a mig gas vigent o era un missatge a Feijóo perquè canviés el sistema amprat per derrocar el govern de Pedro Sánchez. En quatre anys no ha aconseguit res, seria bo que canvies la malícia i frustració en què ens castiga, per una col·laboració productiva per a tots: no estaria malament. Tampoc els va informar de quin és el sistema de govern que vol: una democràcia de vi i llimonà, un sistema autoritari o un totalitari, o pot ser una oligarquia sí, pot ser millor, així col·locaria als seus amics com fa Trump. Potser volia dir que cal pressionar més a cert poder judicial per la porta de darrere, com va dir el senador Cosidó. També els va informar que el seu deler, és construir una Espanya nacional (com Franco?), reconeixen per fi un nacionalisme castellà, fagocitador de tot allò que no combregue amb la seua visió de la unitat de la pàtria. I encara sort que no va demanar l’eixida al carrer de jutges, policies, i militars. De moment es va conformar en una crida perquè la societat els votés majoritàriament per tal de governar amb llibertat, per fer el que els done la gana. Si el Partit Popular d’Aznar vol d’aconseguir una Espanya nacional, sols ha d’expulsar del concepte unitari d’Espanya creat per les dretes franquistes, a tots aquells territoris que no combreguen amb eixa unitat forçada. Els Països Catalans (Catalunya, País Valencià o les Balears), Euskadi i a Galícia com a mínim, no sé si s’afegiria algú més. I ser l’Espanya per ells delerada: Extremadura, Andalusia, Madrid, Múrcia (no Cartagena), Castella, Lleó, Aragó i la Manxa. Una imatge nacional a la seua semblança i de colp i volta s’alliberaria de la problemàtica independentista que tant li sacseja l’ànima i els interessos polítics de controlar-la. Certament, els tenen molta por als independentistes, tot i que estan desunits. Vos imagineu que podria passar si anaren units en l’essencial i amb prou d’esma?