Tornar a les aules dels anys quaranta

Comença un nou curs i el professorat valencià torna a les aules amb aquella alegria de qui sap que, a més de programar, avaluar, atendre famílies, omplir formularis i intentar que trenta adolescents alcen els ulls del mòbil, ara també haurà de vigilar que no se li escape una ideologia subversiva entre la pissarra i el timbre.

La gran novetat és que la Inspecció Educativa haurà de vetlar per la «neutralitat ideològica» i evitar l’«adoctrinament». El concepte és deliciós per la seua precisió: El president Juanfran no ha sabut definir què és l’adoctrinament, però ja tenim mecanismes per denunciar-lo.

Imagine l’escena en una classe d’Història. «La Guerra Civil va començar amb un colp d’estat militar contra la República». Alarma! Afirmació històrica o adoctrinament? Millor: «En 1936 van passar ‘coses’ i cadascú que en traga les conclusions». Arribem a la dictadura: «Franco va governar entre 1939 i 1975». Compte amb els adjectius. Dictador? Potser és massa ideològic. Deixem-ho en «senyor que va estar molts anys sense perdre unes eleccions». Neutralitat garantida.

La broma, però, s’acaba prompte. Convertir una categoria tan indeterminada com la «neutralitat ideològica» en objecte específic de vigilància administrativa introdueix una sospita intolerable sobre milers de professionals. Els sindicats han parlat de «caça de bruixes». El Consell nega que hi haja cap persecució. Magnífic: aleshores serà ben fàcil retirar un mecanisme que, segons diuen, no pretén perseguir ningú.

I tot açò arriba després d’un curs de vagues i mobilitzacions per qüestions menys metafísiques: salaris, ràtios, plantilles, infraestructures, burocràcia i defensa de l’escola pública i del valencià. El professorat tornarà a mobilitzar-se perquè als centres continuen faltant recursos, personal i respecte.

Ensenyar no és fabricar alumnes ideològicament asèptics. És donar-los coneixement, criteri i eines perquè pensen per ells mateixos. I potser és precisament això el que resulta tan sospitós: un alumne que aprén a pensar és molt més difícil d’adoctrinar.