L’Alcora en estat pur

És difícil explicar en un article tot allò que passa a l’Alcora quan arriben les Festes del Crist. Però hui vull intentar-ho. Durant uns dies, coses que aparentment tenen poc a veure entre elles conviuen amb total naturalitat. Podem passar d’una tradició de més de tres-cents anys d’història a una plaça plena de música; d’una jornada de bou per la vila a una activitat per als més menuts; d’una visita als nostres majors a una nit que s’allarga fins ben entrada la matinada. I tot encaixa.

Potser perquè les Festes del Crist no tenen una única manera de viure’s.i ha qui les espera pels bous, qui no es perd una orquestra, qui prefereix els actes més tradicionals, qui participa a través d’una associació o una penya, qui les celebra en família i qui torna a l’Alcora precisament aquests dies. No tots vivim les festes de la mateixa manera, però entre tots les fem possibles.

Enguany, celebrar el 325 aniversari de la devoció al Crist del Calvari ens ha fet mirar enrere, però també comprovar fins a quin punt una tradició pot continuar plenament viva, amb força i capacitat de reunir-nos més de tres segles després. A més a més, recuperar, després de més d’una dècada, el castell de focs artificials ha afegit una estampa que molts recordàvem -i enyoràvem- i que altres han pogut viure per primera vegada.

Al mateix temps, aquests dies hem vist l’Agrupació Musical l’Alcalatén compartir escenari amb Mocedades, els nostres majors formar part de la festa, els més menuts trobar el seu espai, l’esport traure centenars de persones al carrer, les penyes omplir de vida cada racó, la Ruta Gastronòmica del Caragol convertir també la gastronomia en punt de trobada. Són escenes ben diferents i, precisament per això, juntes expliquen molt bé l’Alcora.

També hi ha molt de talent local a les nostres festes. El veiem en la música, en el ball, en les expressions artístiques i en les tradicions que continuen passant de generació en generació. Les Festes del Crist són un gran aparador de tot allò que la nostra gent sap crear, interpretar i transmetre. I això ens fa sentir un immens #OrgullAlcorí.

Des de l’Ajuntament podem preparar un programa, contractar espectacles, coordinar serveis i intentar que cada any hi haja propostes per a tots els gustos. Però hi ha una part important de les festes que naix directament del poble. La posen les associacions, clubs, establiments i col·lectius que dediquen mesos a preparar activitats; les penyes, que tenen un paper fonamental i una manera pròpia i imprescindible de viure aquests dies; les entitats patrocinadores i totes les persones que treballen quan la resta està disfrutant perquè tot funcione.

Vull fer una menció especial a Vanessa Periz, regidora de Festes, per la dedicació, les hores i la responsabilitat que implica coordinar una programació d’aquesta magnitud. I també a la Comissió de Festes, la Comissió Taurina, la Brigada Municipal, la Policia Local i tantes persones que hi ha darrere de cada acte. Sense elles, podríem tindre un programa. Però no tindríem les Festes del Crist tal com les coneixem.

La gran resposta del públic i l’alta participació en els actes ens confirmen que les festes es viuen amb intensitat. Però també sabem que una programació tan extensa altera rutines, genera soroll, talls de carrers i molèsties. Per això vull agrair la paciència i la comprensió dels veïns i veïnes que, fins i tot quan no participen directament, conviuen amb tot el que suposa tindre el poble en festes.

Potser durant la resta de l’any no coincidim tant. Tenim edats, gustos i maneres diferents de viure el poble, però aquests dies tenen una capacitat molt especial per a reunir-nos. Els qui acumulen tota una vida de Festes del Crist conviuen amb els qui estan construint els seus primers records; els qui viuen ací tot l’any, amb els qui tornen perquè saben que aquestes dates són una cita ineludible.

Com a alcalde, aquestes festes em permeten viure l’Alcora amb una intensitat diferent, estar present pràcticament en cada acte, compartir molts moments amb la gent i veure de prop com cada col·lectiu i cada generació les fa seues. I recórrer aquest camí al costat de Balma Aparici i la seua Cort d’Honor està fent l’experiència encara més bonica.

Encara ens queden dies de festa i, per tant, no és moment de fer balanç. Queden actes, bous, música, gastronomia, trobades i moltes hores al davant. Ara toca continuar disfrutant-les, participar i, sobretot, cuidar-les.

Però si haguera de contestar ara aquella pregunta del principi (què passa a l’Alcora quan arriben les Festes del Crist?), crec que sabria per on començar.

Passa que totes les nostres maneres de viure, sentir i celebrar el nostre poble coincideixen al mateix temps. I quan això passa, el resultat només pot ser un: l’Alcora en estat pur.

Alcalde de l'Alcora y secretari general del PSPV-PSOE en la provincia de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo