El pegament del desgovern d’Almassora

Tots els del poble sabem que Almassora està més alta que el campanar de Castelló. Ens ho han recordat sempre els nostres majors: «Abans d’Almassora, s’hauria d’inundar Castelló!». I he de dir que aquesta certesa dona confiança enfront dels riscos de viure a la vora d’un riu. Per desgràcia, pel que fa a la política, ni la confiança ni l’altura són ara característiques del nostre Ajuntament.

De fet, tot i els advertiments de Compromís, hi ha qui ha tardat mitja legislatura per assumir esta manca d’alçada: «Vox no està a l’altura de les necessitats d’Almassora». Ho diu qui era fins ara portaveu dels neofranquistes, que ha tardat dos anys a descobrir com eren d’ultres els ultres. Oh, sorpresa! Ho escriu en la carta en què renúncia, amb un company, a les sigles d’Abascal. Unes renúncies que no van acompanyades ni de les actes ni de deixar les dedicacions.

Com tampoc renunciarà al sou la futura portaveu solitària de Vox, si no es veu forçada pel seu partit per sotmetre així a xantatge al nostre poble, aprofitant la debilitat d’un PP que, per avarícia i irresponsabilitat, va obrir el govern a ultres aprofitats. Què estarà disposat a pagar ara el PP?

Perquè més enllà de conservadorisme extrem o dels grans projectes promesos que ni s’han iniciat aquests dos anys; els sous, i no els principis, han estat el gran pegament del PP d’Almassora amb Vox i ara ho seran amb els «trànsfugues traïdors». 

En això, en diners i no en faena, sí que han sabut traure-li partit al partit.