Elena Moya: «El Festival Literari és un Woodstock morellà»

Des del passat divendres i fins avui, Morella celebra el seu Festival Literari, una iniciativa que dirigeix l’escriptora Elena Moya i que enguany arriba a la seua segona edició amb noms de referències com la de Carme Riera, tot un PremiNacional de les Lletres i membre de la Real Academia Española, a més d’assagistes, periodistes de prestigi...

Amb Moya parlem sobre el que ha sigut fins ara el certamen i el que encara ens queda per viure.

La académica y escritora Carme Riera, nueva presidenta de CEDRO

El Festival Literari de Morella s’ha presentat, un any més, amb l’objectiu de celebrar la cultura com a punt de trobada. Des del teu punt de vista, és realment la cultura un punt de trobada? La cultura ens uneix? Ho pregunto perquè sempre es veu la cultura com una cosa menor (almenys, en política).

La cultura és tot (són les costums que tenim, la llengua en la que ens comuniquem, el que mengem, les normes de societat que ens ensenyen a l’escola i a casa)i tot plegat fa que això determini les nostres tendències polítques. Una cançó, un llibre o un partir de futbol poden dire coses ben diferents a gent diferent, tot i sent el mateix llibre o cançó. Això vol dir que la cultura en sí és un punt de trobada, i despres cadascú la interpreta com vol o pot. 

Sempre és millor debatir partint d un punt en comú , o amb l objectiu d’arribar a algun lloc determinat –i divergir en el com–, que no pas posar-se a discutir sense ton ni son, perquè llavors la discussió és estèril molts cops deriva per tangents innecessàries o que simplement suposen una pèrdua de temps.

Al Festival Literari de Morella celebrem la cultura i la diversitat com a creació artística d’algú que té una cosa a dir i ha fet un esforç considerable per fer-ho. No donem espai a opinions barates o sense fonament. I no tot és en clau reivindicativa, també tenim coses divertides amb cap altre fi més que disfrutar: sessions de ioga, excursions, passeig guiat sota els estels i fins i tot un divertit concurs cultural.

El Festival és una cel·lebració de la cultura i literatura per a unir-nos i disfrutar en un món radicalitzat i radicalitzant-se

Enguany han participat noms que són referents a les lletres, com Carme Riera. Quin ha estat i és el barem a l’hora de convidar als participants?

Seleccionem molt els nostres convidats. Gent que té coses interessants a dir i ben documentats: en Paco Cerdà i Puri Mascarell, per exemple, han fet uns llibres amb una recerca al darrere brutal. Jo mateixa, per les meves quatre novel.les, he llegit tot el que he pogut. Per La Candidata, per exemple, vaig anar a la Universitat de Yale i vaig mirar tots i cadascun dels papers dins de les 32 caixes de l’arxiu de la Victoria Kent, la primera ministra de la història espanyola, durant la II República.

Els participants al panell del futbol també han escrit; ni més ni menys hem comptat amb l’agent i biògrafs d’Andrés Iniesta, en Raul Llimós i Ramon Besa. La Nieves Concostrina també és impressionant el que investiga.

A més de Riera, també han vingut altres escriptors que són, també, periodistas, com els ja esmentat Paco Cerdà o Enric Juliana, assagistes de prestigi. Amb ells, i amb la resta de convidats, s’ha volgut reflexionar sobre la societat actual. Avancem o no? 

Ha estat el tema del festival enguany, Anem Endavant o Arrere? Però tot el Festival no ha sigut en clau política, per exemple, el panell de futbol reflexionava sobre si la Premier anglesa va endavant i la Lliga arrere, o si el Real Madrid va avant, i el Barça abocat al desastre econòmic. Al panell dels xefs també n’hi ha que diuen que volen tornar a les arrels i només servir menjar local i sostenible, res de menjar sofisticat de fusió. Però sí, en el cas de l’Enric Juliana, subdirector de la Vanguardia, i el Paco Cerdà, ells sí analitzaren la situació actual.

De tots els actes i taules programades, destaques alguna en concret?

Enguany hem volgut que el Festival estigués més al carrer, per això hem fet un debat al prat de l’Alameda, sentats a la gespa, sobre Urbanitas vs Rurales: l’Espanya vuida, problema o solució. I tenia moltes ganes de fer La Nevera Quizz, un divertit concurs cultural per equips, amb molts premis. Les preguntes no eren intel·lectuals per a res, sinó divertides, perquè la gent s’ho passés bé. 

Si hi ha alguna cosa que defineix el festival és la conjugació de literatura, periodismo, esport i també gastronomía, no és així?

És més que això: és una cel·lebració de la cultura i literatura per a unir-nos i disfrutar en un món radicalitzat i radicalitzant-se. És una aturada al camí. Un Woodstock morellà. És per deixar les pantalles, els mòbils, la ciutat , la feina i les preocupacions i venir a este poble tan bonic i obrir-se a la vida, a les noves idees i a conèixer gent nova amb interessos comuns.

Enguany hem volgut que el Festival estigués més al carrer, per això hem fet un debat al prat de l’Alameda, sentats a la gespa

La memòria i la història han jugat també un paper important en aquesta edició, veritat?

Sí, amb l’honor de tenir a Diego Blàzquez, director general de Memòria Democràtica, qui s’ha encarregat entre moltes altres coses de les exhumacions. Amb el panorma polític que tenim i el que ha dit el PP sobre Memòria Histórica, va reflexionar coses molt interessants.

La presencia de Lali Ramon, en aquest homenatge a Carlos Saura, será avui diumenge un altre dels moments més singulars. Com s’ha plantejat aquest personal tribut a un cineasta tan important com ell. 

Es un luxe tenir la Lali i el director de cine Luis Alegre amb nosaltres. Parlarem de com en Saura utilitzava el llenguatge a les seues pel·licules, si és més poderós que haver-ho fet a un llibre, i si per una actriu és diu més amb la imatge i l’expressió que amb les paraules.

Per a finalitzar, i com és obvi, aquesta cita posiciona Morella com un referent cultural. Què té Morella que tant i a tants atreu?

Morella ven. Està aillada però ara té una gran carretera nova que ho fa tot molt més fàcil. Fa olor a espígol, a romaní, és medieval i empedrada, protegida per una morella i un castell. Tranquil·la i rural, alhora que orgullosa: els seus habitants ho han tingut sempre difícil, sense trens ni bones comunicacions, i un sol agreste i poc fèrtil. Per això han deprés a espavilar-se, a ser un víncle d’unió. Morella és una market town natural en una posició geogràfica clau, just entre Catalunya, València i Aragó. A més, com que forma part de la conca hidrogràfica de l’Ebre, forma part de la ruta de la transhumància. Des de fa segles que comerciants, cabres i ovelles van Ebre amunt, Ebre avall perquè aquest riu és la via comercial més natural d’Espanya, unint el Cantàbric amb el Mediterrani en línea recta.

Suscríbete para seguir leyendo