Què li ha passat a la Gola de Nules?

Excepcional, però no insòlita. Així es podria descriure la imatge que està oferint aquests dies l’eixida del canal de la Gola de Nules a la mar. La visió comuna d’aquest paisatge és semblant a la de qualsevol altre de les mateixes característiques, una confluència permanent de l’aigua dolça que ix i la salada que la rep. Però qui s’aprope a aquest punt del litoral el trobarà més sec del que podria considerar-se normal. La raó: la convergència de diferents fenòmens naturals.

L’absència de pluges és una de les claus d’aquest escenari. Comença a ser notícia que no plou, una circumstància que afecta directament, entre moltes altres implicacions, a les necessitats pròpies de la marjaleria. El regidor d’Obres de Nules, Ramón Lucas, explica que per tal d’evitar afeccions a aquest ecosistema «havent de mantindre un nivell d’aigua, i mentre no ploga, hem tancat les comportes de la Gola per a garantir-lo».

Resulta obvi que, a conseqüència d’aquest fet que pretén vetlar pels valors naturals d’aquest entorn, l’eixida d’aigua és mínima, però no seria raó suficient per a justificar que hi haja tant de terreny trepitjable que hauria d’estar inundat.

Les altres dues raons les exposa Vicent Castañer, biòleg de Nules pertanyent a l’associació Poseidón, dedicada a emprendre i difondre accions de conservació del medi marí. Una està directament vinculada amb les condicions meteorològiques. «Bufa vent de terra i això provoca que la mar retrocedisca lleugerament», el que explicaria per què enfront l’absència de l’aigua de la Gola, la mar no ha ocupat el seu espai. Les marees en aquest punt del litoral mediterrani «no són acusades, com a molt varien uns centímetres». Així i tot, recorda que l’any 2001 es va produir una marea alta molt poc habitual, «la mar va pujar vora un metre, el que impedia precisament que la Gola poguera desaiguar».

I el tercer vèrtex d’aquest particular triangle és el dipòsit de sediments provocat pels corrents marins naturals. La desembocadura de la Gola no deixa de ser una construcció artificial --de xicotet impacte-- que influeix en l’esmentat trànsit dels corrents. El dipòsit de graves en aquesta zona «és normal» i, de fet, es fa indispensable que d’una manera periòdica es produïsquen dragues.

«Si no es feren per tal de retirar tot eixe material que s’acumula, arribaria un punt que es faria com un mur que impediria que la Gola evacuara aigua i en èpoques de pluges torrencials seria molt perillós, perquè provocaria que augmentaren els nivells produint-se inundacions», detalla Vicent Castañer.

El regidor, Ramón Lucas, indica que eixa neteja està programada. «Hem de contractar la maquinària per poder fer-ho, ja està previst», confirma. També assenyala que, mentre no ploga, no obriran les comportes.

A la fi, el que és normal o no a l’actualitat comença a perdre sentit en un escenari de canvis climàtics imparables.