No solc desprendre’m d’aquells llibres que formen part de la meua biblioteca personal. De fet, a dia d’avui, només he regalat un. Era un llibre petit que molts consideren menor però que en mi va causar gran impacte. Era un llibre petit que versava sobre l’amor i l’absència. Era un llibre del desaparegut John Berger titulat Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos, de l’editorial Hermann Blume.

Aquest llibre el vaig regalar a una persona especial, és clar, una persona que d’alguna manera em va insuflar vida en un moment complex i imprecís de la meua existència. Aquesta persona forma part de la meua història, com també ho fa el propi Berger, qui d’alguna manera ens segueix unint en la distància mitjançant el record i la nostàlgia, a través d’aquest llibret.

Si comparteixo tal confessió en aquestes pàgines és per proposar-los un joc d’empatia. Vull que es posin en el meu lloc perquè comprovin per si mateixos el rellevant i fonamental paper que un llibre pot jugar en les nostres vides. Jo sóc dels que pensa que regalar un llibre és un dels gestos més personals que existeixen, perquè en els llibres habitem temporalment, i resulta impossible que alguna cosa del que observem i sentim a través d’ells no ens impregni o modeli el nostre caràcter d'una manera o altra.

Un relat pot formar-se a partir de la successió contínua i inconnexa d’esdeveniments mínims (en aparença), però són aquests «esdeveniments mínims» els que serveixen per expressar uns sentiments profunds. El problema, si n’hi ha, és que moltes vegades resulta molt complicat comprendre aquestes emocions plasmades sobre el paper, emocions que al cap i a la fi són les que conformen el comportament humà. Ja ho deia el filòsof italià Carlo Sini: «L’escriptura determina l’ésser humà, la seua experiència, el seu coneixement, la seua paraula».

Si tan important és la literatura per a nosaltres, si els llibres són fonamentals per al nostre desenvolupament intel·lectual i moral, em pregunto per què se segueixen generant dubtes sobre la seua repercussió i transcendència.

DESINTERÈS PER LA LITERATURA?

Recordo que el geni de Ricardo Piglia, en el seu llibre La forma inicial. Conversaciones en Princeton (Sexto Piso), feia broma sobre això dient que la societat intenta «matar» a la literatura. L’autor argentí deia: «Jo sempre dic de broma —i ho he fet amb molts de vosaltres— que aquesta societat no inventaria la literatura si no l’hagués trobat feta». I tot seguit afegeix: «No se li hagués ocorregut a la societat capitalista inventar una pràctica tan privada, tan improductiva des del punt de vista social, tan difícil de valorar des del punt de vista econòmic».

Piglia crec que ofereix algunes de les claus per les quals la societat actual ha perdut interès per la literatura i, per tant, pel sector editorial. El capitalisme ens ha conduït —i nosaltres ens hem deixat conduir— cap a un consumisme exacerbat que ha provocat una sobresaturació en el mercat i, per tant, fa que sigui cada vegada més difícil editar i publicar bons llibres. Així mateix, la pressió que es genera a causa de la ferotge competència pròpia d’un sistema econòmic com l’actual, es tradueix en una cursa mortal per als propis llibres, que han vist considerablement reduïda la seua vida a les taules de novetats de (gairebé) qualsevol llibreria.

D’altra banda, és lògic que una societat que mesura les seues necessitats en termes quantitatius mostri la seua indiferència per una cosa que no pot valorar d’una forma tan concreta —a aquestes persones n’hi ha prou dir-los que la indústria editorial espanyola mou anualment prop de 3.000 milions d’euros, i dóna feina directa i indirecta a més de 30.000 persones a Espanya—. Per aquest motiu molts considerin que tot el que té a veure amb les arts i les lletres no sigui més que una pèrdua de temps, sense importar-los el fet que la literatura sigui en realitat un vehicle de comunicació i, sobretot, un contenidor de (la nostra) memòria.

Malgrat tota aquesta incertesa provocada, d’aquest desinterès per aquest univers fascinant, segueixen existint encara avui persones, potser una mica il·luses, que defensen a capa i espasa la qualitat de l’escriptura, que aposten veritablement per seguir captivant als lectors —ja siguin avesats o no— amb l’obra de persones que continuen analitzant i desemmascarant els tres grans instints que formen part de l’ésser humà segons Schiller: el món del sensible, l’ideal i el formal.

Al meu entendre, els que avui en dia exerceixen aquest paper de salvaguardes són els representants d’algunes de les petites editorials (o editorials independents) del nostre país. Són persones que han pogut comprovar com aquest sistema devorador s’ha anat oblidant de la qualitat literària de molts dels llibres publicats. Cansats d’això, van decidir actuar en conseqüència fundant segells que han recuperat la passió per l’escriptura i per la lectura. Algunes es donaran cita aquesta mateixa setmana en la tercera edició de l’ENDEI (Encuentro Editorial de Editoriales Independientes) que s’organitza aquí a Castelló —es pot consultar el programa complet a la seua web: encuentroeditorialesindependientes.com—.

SECTOR EN CRISI?

La producció de les editorials espanyoles va arribar, l’any 2016, als 81.391 títols, segons la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Aquesta és una xifra que sorprèn i ho fa per diversos motius, encara que el que em sembla més pertinent tractar aquí és el que sorgeix d’aquest etern debat sobre si el sector editorial està o no en crisi. En preguntar-li no fa molt a Gregori Dolz, editor d’Alrevés, ens responia que per a ell «el sector editorial és una indústria que va néixer en crisi des del primer dia, per la ineficaç naturalesa». Dolz ens explicava que això és així perquè «estem davant d’una indústria que imprimeix molts més exemplars dels que ven», la qual cosa es torna insostenible, però aquest panorama no fa retrocedir Alrevés, segell especialitzat en novel·la negra i que estarà present en aquesta cita per segon any consecutiu. Al costat d’ella estaran altres firmes de la talla de Pre-Textos, Candaya, Alpha Decay, Aristas Martínez, Maeva, Versátil, Ediciones La Palma, Libros del Innombrable, Tolstoievski, ContraEscritura, Libros del Imaginario, Sargantana, Asphalte, Paralelo, Punto Cero, Talentura, Cazadores de Ratas o les castellonenques La Pajarita Roja i Unaria Ediciones.

Les editorials participants en aquesta tercera convocatòria de l’ENDEI creuen en els llibres i això és el que intentaran demostrar i compartir durant els quatre dies de xerrades editorials a peu de carrer i els ja cèlebres speed datings que es desenvoluparan a la llibreria Argot. En aquesta nova edició es tornarà a debatre sobre el panorama editorial espanyol, des de les claus per a la publicació de llibres al paper que juga la literatura en l’actualitat.

QUÈ OFEREIX L’ENDEI?

Hem parlat amb alguns dels editors participants per saber quina opinió els mereix aquest tipus de trobades. Així, Raúl Herrero, alma mater de Libros del Innombrable, ens explica que «a nosaltres l’ENDEI ens ofereix l’oportunitat de posar-nos en contacte amb lectors i amb possibles autors de l’editorial, a més d’intercanviar experiències amb altres editors i mostrar alguns dels nostres últims treballs». Per Herrero és fonamental «el contacte directe amb possibles autors, amb el públic, amb altres editors i l’espai perquè una editorial mitjana, com la nostra, pugui fer-se visible», ja que, confessa, tot això «no sol donar-se en un mateixa trobada com en l’ENDEI».

Per la seua banda, Ralph del Valle, de Toltoievski, que repeteix participació aquest any, «participar en un fòrum com l’ENDEI amb altres editors ja consolidats és una injecció d’energia inimaginable». Del Valle ens parla també d’una cosa que a poc a poc es va fent més visible dins de la indústria editorial, com és la descentralització d’un mercat que ja no s’ubica necessàriament a Madrid o Barcelona. «Fora dels dos epicentres editorials, editar és sovint una tasca solitària i amb poca interacció amb altres companys, per tal motiu, l’ENDEI és per a nosaltres un punt de trobada fonamental», adverteix, alhora que destaca «aquest contacte directe amb els lectors i escriptors que cap fira més institucional és capaç de donar-te».

PROMOCIÓ

Un altre punt a tenir en compte aquest any és la «internacionalització» de l’ENDEI amb la presència de segells estrangers, cosa que Gregori Dolz aplaudeix i considera un valor afegit perquè «per a una editorial com Alrevés, obstinada a exportar els nostres llibres, pot obrir nous canals per als nostres autors». Si a això li afegim una altra de les claus que fan d’aquesta trobada una cosa única, com la possibilitat de trobar manuscrits que convencin els editors per a la posterior publicació, «la festa és completa», en paraules de Carlos Tosca, editor de la castellonenca La Pajarita Roja, que presentarà el 7 d’abril la novel·la de Joan Montañés Xipell La peste del azahar, fruit de la trobada de l’any passat.

Amb tot, no cal dir que l’ENDEI s’ha erigit com un dels esdeveniments de major interès per al propi sector, i no em refereixo en el pla quantitatiu, ja que aquesta cita és, en realitat, molt més. «L’ENDEI vol dir, primer de tot, l’oportunitat de respirar literatura d’una manera molt intensa durant uns dies, poder conversar amb escriptors, altres editors i, en general, gent al voltant del món del llibre, el nostre ofici i la nostra passió», assenyala Tosca.

Ofici i passió, característiques que comparteixen tots i cadascun dels editors que es reuniran a la capital de la Plana i que, si no m’equivoco, creuen en els mateixos ideals que Marta Martínez, de ContraEscritura, això és, en no publicar per mer fet de publicar, és a dir, no entrar en el joc al que juguen els grans grups editorials pel sol fet d’equilibrar uns comptes a la fi de l’any, sigui al preu que sigui. L’editora d’aquest singular segell, que participarà per primera vegada en l’ENDEI, ens explica que ells mai van a publicar «un llibre per al dia del llibre, Nadal o per motius de mercat, el publicarem quan creguem que està a punt, quan considerem que hem posat tot el que podíem en ell i aportat tot el que el lector pot necessitar davant la seua lectura». De nou, passió i ofici.

«No és que en escriure expressem alguna cosa. Construïm una altra realitat, amb paraules», escrivia Cesare Pavese. Durant quatre dies, del 6 al 9 d’abril, Castelló construirà una altra realitat a través de la paraula, de la seua força. Nosaltres, allà hi serem. I vosaltres?