Està escrit als quatre cantons de les estovalles individuals que em trobe en un restaurant andorrà. I me n’alegre d’allò més..., però no deixe de sospesar la paradoxa: ha de ser fora de l’estat on s’acomplisca la constitució espanyola.

“Escolta, Espanya, la veu d’un fill / que et parla en llengua no castellana”. Quanta raó tenia Maragall quan li retreia a Espanya que no era bona mare. I encara és així. El punt 3 de la Constitució Espanyola diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingu?i?stiques d’Espanya e?s un patrimoni cultural que sera? objecte d’especial respecte i proteccio?”. I una possibilitat ben clara de tindre especial respecte i protecció envers les llengües d’Espanya seria poder estudiar aquestes llengües a l’Escola d’Idiomes de qualsevol ciutat espanyola, com bé es pot fer amb el francés i l’alemany o amb el xinés i l’àrab. Una altra seria disposar de tots els canals autonòmics, Euskal Telebista i la gallega TVG, Telemadrid i l’andalusa Canalsur, la de Mallorca i, és clar, TV3. Ací prop hi havia un alcalde de cognom fabrià, esdevingut president de tots els valencians i valencianes, que va prometre que això de la TV3 ho apanyaria enseguideta i col.laboraria en el bon enteniment dels pobles veïns. Manifestacions diverses ja havien palesat el desig de valencians i valencianes per escoltar i veure el veïnat del poble de dalt, que parla una llengua considerada, constitucionalment, patrimoni cultural de tots els espanyols.

Portem trenta-cinc anys de suposada democràcia, però no avancem. Ni al govern ni al gobierno els interessa el patrimoni lingüístic i cultural de tots els pobles d’aquesta pell de brau. El mateix 11 de setembre en què milió i mig de catalans demanaven la independència, a Madrid, el PP votava en contra que els espanyols puguen veure les televisions dels altres espanyols, no ho entenem... O massa.

Potser en aquests temps, també de crisi ètica, molta gent comence a entendre l’adéu d’aquell poeta modernista. H