Cada etapa de la història de l’Església ha tingut els seus accents, els seus punts d’insistència. Avui el gran tema que guia els nostres passos és l’anunci de l’Evangeli. Una responsabilitat de tota la comunitat eclesial, sense excepció; una missió que es realitza de múltiples formes i que avui es proposa arribar a aquells que s’han allunyat de la fe però encara guarden al seu cor el desig d’una plenitud de vida, fins i tot la nostàlgia de Déu. Aquesta és la tasca de la nova evangelització a la que ens convoca Benet XVI.
En aquesta línia, els Monestirs de monges contemplatives, escampats per tot el territori diocesà, són una llum que ens il.lumina. Elles, des de la solitud i el silenci ens ofereixen el testimoniatge de les qui, impulsades per l’Esperit Sant, han comprès que “solo Dios basta”, com deia Santa Teresa de Jesús. Els monestirs són llocs on s’experimenta el misteri de Déu, amb la seua proximitat i la seua foscor alhora; on s’escolta la seua Paraula; on sorgeix el desig de comunicar a tots el goig de l’esperança cristiana que Jesús, mort i ressuscitat, ha sembrat entre nosaltres. El testimoni dels monestirs, com el gra de mostassa, tan humil i al mateix temps tan ric en possibilitats, il.lumina el nostre caminar i ens impulsa a assumir la gran tasca de proposar de nou la fe a tots, també als qui diuen conèixer-la tant que l’han deixada de banda. Les monges, amb el seu art de viure ens assenyalen el camí de la vida; són com fars enmig de la nit; són la realització d’aquesta indicació que el Papa ens fa: “El món d’avui necessita persones que parlin a Déu per poder parlar de Déu. I també hem de recordar sempre que Jesús no va redimir el món amb paraules belles o mitjans vistosos, sinó amb el sofriment i la mort”. Aquest diumenge, quan celebrem l’Eucaristia recordem que en els monestirs de la Diòcesi unes germanes preguen per nosaltres, ens recorden que la missió evangelitzadora té el seu origen en la contemplació. Les monges contemplatives realitzen la seua tasca amb tanta discreció que passen inadvertides, sembla que no compten. No obstant, amb el seu viure ens indiquen on està la llum que il.lumina la nostra vida, ens donen testimoni de que és Crist qui ens ensenya l’art de viure. H
