La democràcia no és una realitat que ens vinga donada com a un objecte de consum tot acabat; la democràcia és un camí d’aprenentatge en la convivència entre persones diferents. És un procés, sempre inacabat, mitjançant el qual el poble aprén a governar-se ell mateix. Cal mantindre la memòria dels fets polítics a fi de poder donar respostes apropiades als nous reptes que es plantegen.
Al País Valencià, després de la mort del dictador, el procés per tal d’assolir un marc democràtic propi es va veure enterbolit per una dinàmica regressiva que pretenia impedir a tota costa que el nostre poble recobrara la seua identitat, davall la cobertura d’un moviment social espontani. Allò no va ser gens espontani, sinó un mecanisme d’autodefensa dels poders centralistes amb por a perdre els privilegis que gaudien al nostre país.
Malauradament, la nova democràcia valenciana va nàixer davall la sospita de no ser mai prou «valenciana»; realment es referien a què no fóra prou «espanyola». Açò va desencadenar una autèntica «cacera de bruixes» al més pur estil mccarthista. A l’igual que va fer el senador per Wisconsin, Joseph McCarthy, amb el seu Comité d’Activitats Antiamericanes, al nostre país va créixer un moviment polític centrat en la repressió de suposades «activitats antivalencianes».
Aquest fenomen ha rebrotat i el tenim a dins l’Ajuntament. Tant el PP com C’s centren els seus atacs polítics contra Compromís en una suposada manca de valencianitat, quan allò que realment els sap greu és que el valencianisme polític s’expresse sense embuts. Aquests aprenents de mccarthistes haurien de conéixer la lliçó de la història: El mccarthisme va ser una època fosca de la democràcia, on tothom era sospitós de traïció pel simple fet de ser diferent.
*Regidor Compromís per Vila-real
