La crisi econòmica, política i social, ens ha fet conscients dels aspectes més negatius de la nostra societat. Vivim el xoc entre una societat caduca i una altra que pugna per néixer. Això és el més positiu de la situació que s’ha creat en l’Estat espanyol en els últims mesos i, especialment, des de la repressió contra les llibertats democràtiques per part del Govern del PP i la seua policia als carrers de Madrid el dia 25 de setembre. El major perill és, l’altra cara de la mateixa moneda, estavellar-nos contra el mur del sistema.

Des de la Transició, no s’havia viscut un ambient de politització com el que estem veient ara. Tothom parla d’economia i política, pendents de la prima de risc, dels rescats, de les fluctuacions dels sinistres “mercats”. Hem tingut dues vagues generals i anem a per la tercera. S’ha generat la necessitat de prendre part activa en el nostre destí i no deixar-ho en mans dels “professionals de la política”. El primer gran descobriment de milers, potser de centenars de milers de persones, que estan despertant a la vida política, ha estat el de comprendre que la igualtat de la democràcia, de la qual tant ens han parlat, és una falsedat. Els banquers ens han ajudat a desvetllar aquestes vergonyes; mentre als que s’han enriquit i ens han portat a la ruïna se’ls “rescata” amb milers de milions d’euros, a aquells que van fer el que ens recomanaven, com comprar un habitatge, ara se’ls desnona. N’hi ha ajuda per als rics, i persecució, això sí amb la llei a la mà, per als pobres.

Un altre gran descobriment, també producte de l’experiència, és que ningú ens va a treure les castanyes del foc, és la nostra pròpia responsabilitat.

S’està generant en la societat la major força motriu de la història: La consciència de la realitat i la voluntat de transformar-la.

Encara haurà de superar el gran perill de la divisió de les forces, que implicaria el debilitament i la frustració. I aquest obstacle només se supera si ens arrisquem a prendre no només el carrer o les places, sinó l’acció política a les nostres pròpies mans, aportant l’aire fresc que la transformació de la nostra societat necessita. H