De poder ser olímpica a ensenyar la gimnàstica rítmica als xiquets de l'interior de Castelló

Esta és la història de Noa Ros (les Coves de Vinromà, 2002), una gimnasta que fa dos anys, quan lluitava per classificar-se per als Jocs Olímpics de París 2024, es va despertar al escoltar el diagnòstic d’una lesió que posava en risc, fins i tot, poder caminar amb normalitat. Va caure, es va alçar i es va reinventar, donant un nou sentit a la seua vida.

A esta campiona d’Espanya i integrant de la selecció espanyola en campionats europeus i mundials durant sis anys, se li pot veure, ara, al volant d’un cotxe elèctric fins als topalls de pilotes, maces… recorrent el nord de la província, portant la seua experiència fins més de 200 xiquets i xiquetes de Traiguera, Sant Mateu, Morella, Cabanes o Vall d’Alba, que gaudixen, d’una activitat extraescolar molt especial.

A l’abril del 2022, una radiculopatia a la cama esquerra va posar fi a la seua carrera, després d’encadenar mesos de lesions i problemes físics. «No pots triar: has de deixar de competir». Una frase amb la qual el seu món se li va tirar damunt. Però Noa va seguir avant. A través d’una empresa que ella mateixa havia ideat (ePower Sport), va posar en marxa este nou projecte que ara és la que li impulsa a alçar-se cada matí. Primer va ser a un poble i, com les xiquetes quedaven tan contentes, va començar a funcionar el boca a boca, fins al punt que ara es desplaça cada setmana fins a huit.

Amb la seua mare

«El projecte Gymclass és molt més que una iniciativa per portar la gimnàstica rítmica als pobles: és un projecte carregat de significat personal i emocional per a mi», explica. «Treballar al costat de la meua mare, no només com a companya d’entrenament, sinó també com a suport essencial en la meua vida, dona a aquesta iniciativa una dimensió molt especial», afig.

«Portem tot el material necessari, perquè les xiquetes i els xiquets puguen practicar rítmica de veritat. Trenquem les barreres geogràfiques i econòmiques, assegurant, independentment d’on viuen o de la seua situació econòmica familiar, puguen gaudir de l’experiència de la gimnàstica rítmica amb el millor equipament possible», diu.

«Cada somriure, cada mirada plena de determinació dels nostres alumnes, em recorda per què vaig començar aquest viatge», desenvolupa. «Continuem compartint la nostra passió per la gimnàstica rítmica, i veure com aquests joves creixen i es desenvolupen en aquest esport és la millor recompensa que podríem esperar», reforça.

Suscríbete para seguir leyendo