Tres icones de la música del nostre temps. Tres grans del pop britànic. Tres personalitats diferents, d’estils musicals contraposats però que han influït en gran manera en les noves generacions de músics que ara ocupen els primers llocs de les llistes d’èxits. Són Chrissie Hynde, la vocalista de The Pretenders; Johnny Marr, el que va ser guitarra i compositor de The Smiths; i Elvis Costello, referent en el seu moment de la new wave. I són protagonistes de la seua pròpia vida a través de les autobiografies que l’editorial Malpaso ha editat en els últims temps en el nostre país.

Tres relats diferents. Mentre el de Marr se centra en el que és la part musical de la seua vida; Hynde aprofundeix més en el personal, de fet ella mateixa reconeix que no s’hauria atrevit a publicar el llibre amb els seus pares en vida pel que allí explica i que es resumeix en la frase que algú va encunyar en el seu moment per a definir el que és i embolica a la música contemporània: sexe, drogues i rock and roll. I Costello no solament fa un repàs a la seua vida, també a la dels seus pares —ell músic de jazz i ella dependenta en una tenda de discos— i fins i tot a la dels seus avis.

Autobiografies molt riques en vivències i anècdotes que faran les delícies dels fans més acèrrims i dels amants de la música en general. On s’adona de les dificultats dels inicis, l’arribada a l’èxit, la relació amb altres artistes, la gènesi d’un munt de mítiques cançons, els egos dins de les pròpies bandes, les addiccions, els excessos...

I de la vida d’aquests tres protagonistes, la que més s’ajusta al cèlebre sexe, drogues i rock and roll és la de Chrissie Hynde, que ho compta amb detall en A todo riesgo. Ella ho ha viscut d’a prop en la seua banda, The Pretenders, que va aconseguir l’èxit i la mort quasi al mateix temps quan va perdre a dos dels seus membres precisament pels excessos.

Però el llibre no aprofundeix en la història de The Pretenders, si no en la del seu líder i vocalista, abundant en detalls d’una adolescència inconformista en Akron (EEUU), d’aqueix esperit aventurer que li va portar a Londres en plena eclosió punk, de les drogues, de l’etapa hippie, del submón que envolta al rock.

La vida de Marr també és precoç quant a la seua relació amb la música. Des de molt jove va sentir curiositat per la guitarra i a l’edat en la qual molts encara no han definit el seu futur ell ja era protagonista d’un dels períodes més prolífics de la cultura pop britànica, que va tenir el seu epicentre en el seu Manchester natal. Però la seua vida va canviar quan va conèixer a Steven Morrissey, de l’aliança de la qual brollaria el germen de The Smiths, la banda més representativa d’aquells anys 80 que en cinc anys de vida va deixar memorables cançons. Després la travessia del desert, guitarra a sou en diversos projectes fins a iniciar la seua carrera en solitari. I ho compta amb tot luxe de detalls en ¿Cuándo es ahora?

I d’Elvis Costello, què dir. Les 688 pàgines de Música infiel y tinta invisible arrepleguen de pròpia mà les memòries vitals i emocionals d’un músic que ha marcat tota una època. Sense dubte, un dels més grans. I ho fa com ha sigut ell en la seua prolífica i variada, pels estils, carrera musical; de manera tan inusual que renuncia a l’ordre cronològic d’una autobiografia a l’ús per a avançar i retrocedir en el temps a capritx de l’autor. De les tres autobiografies, les de Costello són de llarg les més interessants i les que més suc donen. L’home de les eternes ulleres de pasta té molt que explicar.