«Descobrir a Concha Alós va ser per a nosaltres una revelació, no un retorn al passat d’una Espanya provinciana i pacata, sinó un viatge al futur, a un món de dones intrèpides, d’arguments impossibles, de girs estilístics fins llavors desconeguts». Això és el que ens diuen Bárbara Pérez de Espinosa Barrio, Pedro Garrido i Agustín Márquez, els editors d’un dels segells que avui dia més arrisquen publicant a autors del calibre de William H. Gass, per citar només un. Ens referim a La Navaja Suiza, un projecte atrevit, necessari i honest que van posar en marxa aquests tres amics que viuen la literatura d’una manera superlativa.

Poc o molt poc se sap avui de l’escriptora valenciana que va passar la seua infància i adolescència a Castelló. Va morir a Barcelona en 2011, allunyada dels cercles literaris que sí que va freqüentar en la dècada dels 60, sent avui dia l’única ploma que es va alçar en dues ocasions amb el preuat Premi Planeta —quan aquest guardó premiava la qualitat literària per sobre de tot—, si bé un d’ells li va retirar finalment. Què va succeir? Quines novel·les eren aquestes? En 1962, Alós va presentar la seua obra Los enanos al Premi Plaza y Janés, quedant «desqualificada» perquè «el responsable de l’editorial va acusar la novel·la de tenir tendències socialistes, alguna cosa que impedia automàticament la seua publicació», com bé comentava María Jesús Espinosa de los Monteros en un article. Davant aquesta reacció, Concha Alós va decidir presentar la novel·la al Planeta, que sí que va guanyar. No obstant això, i segons se sap, Plaza y Janés va afirmar que ells tenien els drets per a la seua publicació i, per tant, Planeta es quedava amb la mel en la boca i sense possibilitat de publicar-la, la qual cosa es va traduir en la retirada del guardó concedit.

Malgrat aquest mal glop, dos anys després, en 1964, l’escriptora valenciana es va presentar novament al Planeta amb Las hogueras, portant-se, aquesta vegada sí, un reconeixement que van compartir també els crítics i experts, permetent així que Alós arribès el que molts consideren el seu zenit professional, encara que va haver de batallar, com a tants altres, per a seguir escrivint. «En conèixer la vida de Concha Alós vam descobrir que va sofrir la censura del règim franquista i que, de manera conscient, va triar viure al marge d’una societat opressora i de generacions o grups d’escriptors», expliquen des de La Navaja Suiza.

‘REY DE GATOS’

Aquesta decisió de viure al marge li va permetre, sobretot en les raneres de la dictadura, escriure sobre sexe, prostitució, avortament i homosexualitat. «Una autora d’aquest nivell literari i profunditat psicològica no podia romandre en l’oblit», reconeixen els editors madrilenys que ara publiquen Rey de gatos. Narraciones antropófagas, petit volum de contes que va suposar, en paraules de La Navaja Suiza, «un abans i un després en la seua narrativa», perquè «es va convertir en un repte de superació estètica per a ella, deutor del procés de renovació formal iniciat per Luis Martín-Santos en Tiempos de silencio, de la narrativa de Kafka, i també, per què no, de l’emergent realisme màgic». Relats amb una forta càrrega psicoanalítica i una prosa envolupant, gairebé psicodèlica, on conviuen «fantasmes i diables ocults de la subconsciencia».

«Els lectors espanyols mereixen conèixer una de les principals veus de la literatura espanyola del passat segle, una autora que desitjava que cada dona, com ella va fer, pogués alliberar-se de les seues cadenes», conclouen.