Conèixer llocs nous, viatjar, inspira. Almenys per al músic i compositor Joan Villalonga, immers com està en un nou període de creació en solitari. Primer va ser Aberdeen, i més tard Shinjuku. Quina serà la seua pròxima estació? Qui sap. La qüestió és que a través d’aquests desplaçaments, Villalonga obre noves vies en la seua manera d’entendre i sentir la música.

Què simbolitzen aquests dos punts geogràfics tan diferents entre si? Què hi ha a Escòcia i el Japó que hagi «atrapat» al músic fins al punt de publicar dos treballs —Un dia en Aberdeen i el més recent Una noche en Shinjuku— «inspirats» en aquests llocs? «Aberdeen significava la tranquil·litat, el viure dia a dia sense parar de fer coses però des de la calma», ens explica el mateix Villalonga en preguntar-li. Per a ell, aquest primer disc en solitari va ser «un disc molt personal». Del segon àlbum comenta que «Shinjuku, situat en el barri vermell de Tòquio, em va inspirar per a fer un disc més temàtic en el qual faig un recorregut per les misèries humanes». Dit d’una altra manera, «són la cara i la creu d’una mateixa moneda».

Aquest singular projecte «viatger» pot continuar fins al punt de conformar una trilogia. Així ho assegura Villalonga, qui ha anat evolucionant a poc a poc, movent-se entre el pop i el folk. «El primer treball era més pop perquè, en certa manera, va ser una transició entre el meu projecte amb TanStuPids i la idea de canviar el meu registre. Així, Una noche en Shinjuku ve a confirmar aquest canvi amb un disc que considero més acústic»Una noche en Shinjuku, afirma el compositor, per a afegir que «vaig decidir a més no utilitzar ritmes convencionals de bateria, incorporar dissonàncies, concordes més oberts, noves textures...».

Per a aconseguir, o més aviat confirmar aquest canvi, com ell mateix explica, Villalonga ha tornat a envoltar-se de músics de primer nivell, músics que «van definir el resultat final del disc perquè cadascun té el seu estil i, a més, van aportar moltes idees», assegura, i prossegueix: «La composició de temes va ser molt laboriosa tant a nivell de música com de les lletres. Van ser moltes setmanes de compondre, provar, experimentar i buscar nous sons». Aquest procés va ser vital perquè després, més tard, en l’enregistrament tot fos més senzill. «Tenir a músics base de la creativitat i tècnica de Diego Barberà, Héctor Tirado o Jesús Gimeno ens va permetre funcionar així», comenta, mentre ell s’ocupava d’algunes veus, de les guitarres acústiques, dels teclats i pianos... La resta de col·laboradors van aportar, diu, «detalls genials per a completar el disc», i l’elecció de tots ells va ser una idea conjunta, seua i del productor del disc, Alberto Lucendo.

La connexió entre Vilallonga i Lucendo ha estat «essencial», a-ssenyala, una connexió que ja es va donar en Un dia en Aberdeen i que ara es repeteix en Una noche en Shinjuku. «Ell va comprendre el que volia des d’un primer moment, compartim aquest esperit de buscar coses noves i de jugar amb la música. La seua implicació en els arranjaments, enregistrament i producció ha estat total i això es nota en el producte final», aclareix.

Actuació al Real Casino Antic

El 17 de febrer, Joan Villalonga va presentar el seu últim treball en el Real Casino Antic de Castelló amb motiu del cicle «Los lunes Concierto» que promou l’Ajuntament de Castelló. Per a l’ocasió admet haver preparat «un repertori molt especial» que a poc a poc es va coneixent fora de la província, ja que cada vegada són més les actuacions que té programades en altres racons del país. «Tocar lluny de casa, on no tens a gent coneguda i amics et fa posar els peus en la terra. Descobreixes d’una forma més objectiva el que pensa el públic de la teua música. En aquest sentit, em motiva molt fugir de la zona de confort», assegura. Fins avui, el seu treball ha estat molt ben rebut en sales de Madrid, Saragossa i València, i molt aviat anirà a Barcelona i Lleida, a més de tornar al seu poble, les Coves de Vinromà.

I què va oferir al Casino o què els espera als que acudeixin a la resta de concerts? «Les actuacions que estic fent en solitari estan obertes a la improvisació, primer per motius logístics però ara crec que és un format perfecte per a mi perquè cada concert és diferent i el gaudeixo molt», confessa. Així, amb un format original amb loops, pads, percussions i altres elements, Villalonga crea atmòsferes diverses, sempre canviants, perquè ell, diu, no pot estar sempre fent el mateix, per aquest motiu el seu pròxim treball torni a ser una evolució. «Em costa repetir la mateixa fórmula, perquè jo canvio amb el temps, tinc més experiències i la meua música ho fa amb mi. A més, em sembla més estimulant i divertit fer coses diferents. És més, just l’altre dia em deia Alberto Lucendo que tenia curiositat per veure cap a on tirarà el pròxim projecte. El temps dirà», finalitza.