'Villa Melania', una novel·la plena de secrets

Desirée Ruiz deixa molt clares les seues intencions en només dues línies: «Senyoreta, és vosté extraordinària. Cal ser molt valenta per a plantejar-se viure ací». D’aquesta manera comença una novel·la que du als lectors a un lloc molt concret. El lloc. La protagonista principal d’una història amb la qual l’escriptora aragonesa establerta en Castelló no és, ben mirat, una persona, sinó un espai físic: Villa Melania, que també és el títol del seu nou llibre. El tercer.

Ofelia Descalza va ser la seua primera incursió en el món de les lletres. Una història de dones, d’emocions, intensitat, una manera de desenvolupar les trames que, a hores d’ara, ja es pot considerar una senya d’identitat d’una autora i un estil que, segons afirma, anem a trobar entre les planes de Villa Melania. «Els lectors que m’han llegit abans em reconeixeran com ja em reconegueren en la segona novel·la, El silencio acuna pesadillas, i també veuran una evolució». Ruiz afirma que «l’estil és el mateix però millorat, perquè quan més escrius millor ho fas».

Estas son todas las novedades literarias para 2023

I on es pot trobar a l’escriptora entre les línies de les seues trames? Sense cap dubte, en la seua manera de profunditzar en la psicologia dels personatges. Comenta que «soc despistada amb les coses que no m’importen molt com llocs, direccions... em perd amb facilitat, però observe moltíssim a les persones, això m’ha fet descobrir que tots estem fets de moltes tonalitats de grisos, molt de bo i molt de roín. Això és fascinant i ho trasllade als personatges».

«No puc evitar el protagonisme de les dones. He tractat d’escriure també amb personatges masculins, però em sent profundament identificada amb les dones, amb la sensibilitat femenina»

Desirée Ruiz

— Escriptora

Uns personatges majoritàriament femenins. «No puc evitar el protagonisme de les dones», diu, «he tractat d’escriure també amb personatges masculins, però em sent profundament identificada amb les dones, amb la sensibilitat femenina, i acabe centrant-me en elles». Tot i això, remarca que a les seues històries —Villa Melania no és una excepció—, «els homes són importants, de fet, hi ha alguns personatges masculins que m’encanten, però finalment no deixen de ser secundaris, acompanyants de les protagonistes».

Eloy Moreno y su nueva novela: "A veces la hipoteca dura más que la pareja"

I en aquest cas, elles són Melania i les seues descendents, Camila i la seua germana Cloe. No hi ha secrets en un relat que vincula dos moments històrics en una mateixa casa i amb protagonistes irremeiablement connectades entre si, no només per lligams de sang, també pels esdeveniments als quals han de fer front. De 1965 a 2018 i un nexe colpidor: la mort.

«La història sorgeix d’un personatge concret, Melania, tan especial i fascinant com misteriós, i de la seua tràgica mort»

Desirée Ruiz

— Escriptora

Des de l’1 de febrer, els lectors ja han tingut l’oportunitat d’endinsar-se en aquest relat replet de raons per a no deixar de llegir, però per als qui encara no han tingut l’oportunitat de conéixer Villa Melania, Desirée Ruiz els avança que «la història sorgeix d’un personatge concret, Melania, tan especial i fascinant com misteriós, i de la seua tràgica mort. El succés es repeteix 50 anys després, en el mateix lloc, de la mateixa manera i el mateix escenari». A partir d’ací, davant del lector començaran a desfilar persones de la mateixa família, la seua gran majoria dones, que donaran forma i resoldran el misteri principal: els secrets que s’amaguen en eixa casa.

La clau: els secrets

Eixa és la clau: els secrets. Per a Desirée Ruiz, una motivació principal a l’hora d’escriure. «El misteri, més que en la tragèdia en si mateixa, està a descobrir què ha passat, i per a fer-ho, han de veure la llum els secrets», detalla. «Sincerament, crec que tots guardem secrets i en les famílies hi ha molts. Fins i tot la mateixa persona pretén ocultar-los per a si mateixa per no haver de pensar en ell. De vegades no passa res. Però altres, eixos secrets poden afectar el present i al futur no només de les persones que els guarden, també d’altres. El que faig, a través dels meus personatges, és reflexionar sobre la necessitat d’amagar-los o fer que vegen la llum». Les conseqüències de fer-ho queden ben descrites portes a dins de Villa Melania.

«Les meues històries poden transcórrer en una ciutat o una altra, indistintament, però en aquest cas, no sé per què, volia que fora Saragossa»

Desirée Ruiz

— Escriptora

Que la casa de les protagonistes és protagonista principal de la novel·la ja s’ha dit, però a diferència dels dos llibres anteriors de l’autora, una ciutat s’ha colat quasi sense adonar-se’n en la trama. Saragossa. Desirée Ruiz explica que «les meues històries poden transcórrer en una ciutat o una altra, indistintament, però en aquest cas, no sé per què, volia que fora Saragossa. Molts records personals em suggerien moltes coses. I així, des del moment en el qual vaig començar a escriure Villa Melania, em vaig adonar que no podria haver-la ubicat en qualsevol altre lloc. He creat unes vinculacions amb l’espai, amb llocs molt concrets que tenen molt de significat per als personatges».

Editorial reconeguda

Amb la seua tercera novel·la, Desirée Ruiz fa un salt qualitatiu. De la mà d’Espasa, l’autora s’obri a un món d’oportunitats que confia es traduïsca en més lectors dispostos a implicar-se i emocionar-se amb la trama. Desitja una lectura ràpida «perquè això significarà que els ha atrapat», però també convida a llegir-la «sense precipitacions, per tal de descobrir tot el que amaga». 

Suscríbete para seguir leyendo