Rafa Cervera: Veu, ulls i paraules

Tots som testimonis del nostre temps, però hi ha persones que arriben a ser testimonis d’excepció, o extraordinaris. Aquestes persones van estar en el lloc idoni i en el moment oportú, i van saber llegir entre línies els canvis que s’estaven produint, aquests instants d’ebullició que canviarien les ments de tota una generació. Diria que Rafa Cervera és una d’aquestes persones.

El periodista, crític musical i escriptor valencià és, no n’hi ha dubte, un nom de referència avui, una signatura que dona prestigi. Això és així per una labor professional impecable, a més d’una sensibilitat que pocs en aquest món dels lletraferits demostren tenir.

Cervera va viure en primera persona l’eclosió del que avui dia coneixem com «la movida», signant textos i entrevistes que són d’obligada lectura per a tots aquells interessats en el moviment cultural, i especialment el musical, de la dècada dels 80 del passat segle a Espanya. 

El fanzine Estricnina, que va fundar en 1982, va ser el principi d’una trajectòria sòlida –no exempta de períodes convulsos– en la qual el seu nom va començar a aparèixer en algunes capçaleres ja icòniques com a Rock Espezial, Ruta 66, El País, Vogue, GQ o Rolling Stone, entre moltes altres. Això demostra, d’una banda, el seu gran nivell periodístic i, per un altre, una qualitat en la seua escriptura que, ara ho sabem, anava a convertir-se en la seua veritable passió, la seua raó de ser.

Sí, la publicació de la seua primera novel·la Lejos de todo (Jekyll & Jill, 2017) va suposar un abans i un després en la vida de Rafa Cervera, tant a nivell personal com professional. Això és així perquè l’autor valencià va poder, per fi, bolcar la seu ànima, el seu veritable jo, el més íntim, sobre el paper. Cert és que anteriorment havia publicat altres llibres sobre icones de la música com Lou Reed, Nirvana i Sonic Youth, a més del seu ja cèlebre Alaska y otras historias de la movida (Plaza & Janés, 2002), títols que són d’obligada lectura per als amants de la música. No obstant això, no va ser fins a la publicació de la seua primera novel·la que vam poder veure (llegir) a un Rafa Cervera molt més introspectiu, molt més sincer (amb si mateix i amb els altres).

El món de la ficció és un territori massa atractiu per a qui gaudeix d’un afany creatiu important. I, tal com el mateix Rafa Cervera ens va confessar en el seu moment, «la qual cosa sempre he volgut és escriure ficció». Dit i fet amb aquesta primera novel·la que es va alçar amb el Premi de la Crítica Valenciana en la categoria de narrativa en 2018, una distinció que se sumava al gran acolliment, per part del lector i també dels professionals del gremi.

No era d’estranyar, que el periodista i escriptor valencià seguís aquesta senda, la de la literatura, la de la ficció –encara que sempre hi hagi una gran part de realitat en el ficcionat–. Així va aparèixer la seua segona novel·la, Porque ya no queda tiempo (Jekyll & Jill, 2020), i després la tercera, Canción para hombres grandes (Jekyll & Jill, 2022), en les quals explorava sobre la seua memòria personal i sobre la sexualitat i la masculinitat.

Intercanvis

Serà Rafa Cervera el primer convidat aquesta primavera de 2023 del cicle Intercanvis. Club de Cultura, que organitza l’Institut Valencià de Cultura (IVC) en el Museu de Belles Arts de Castelló. A les 19.30 hores d’aquest dimarts, 18 d’abril, el periodista i escriptor realitzarà un exercici de translació, un viatge en el temps per a rememorar aquest període ochentero que va sacsejar l’escena cultural espanyola, a més d’aprofundir en la seua literatura, en aquest univers de ficció en el qual se sent tan a gust.

Intercanvis comptarà també aquest trimestre amb la presència del músic i activista Dorian Wood i l’artista castellonenca Mar Arza. Serà el 16 de maig i el 13 de juny respectivament.

Suscríbete para seguir leyendo