Alfredo Sanzol, inspirat en l’univers de les comèdies de Shakespeare, és l’autor del muntatge La Ternura, una comèdia de llenyataires i princeses en la qual intenta traslladar la impossibilitat de protegir-nos del mal que produeix l’amor, perquè si volem estimar ens hem d’arriscar a patir i que es representarà a l’Auditori Municipal Rafael Beltrán Moner de Vila-real el proper 27 d’octubre.

Un cop més el prestigiós director i autor teatral s’envolta del seu equip de confiança, no només en el repartiment (Paco Déniz, Elena González, Natalia Hernández, Javier Lara, Juan Antonio Lumbreras i Eva Trancón) sinó en l’escenografia i vestuari, a càrrec d’Alejandro Andújar, la il·luminació de Pedro Yagüe i la música de Fernando Velázquez, per oferir-nos la història d’una reina una mica maga i les seues dues filles princeses que viatgen en l’Armada Invencible obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos una vegada que s’aconseguís amb èxit la invasió d’Anglaterra.

La Reina Esmeralda, com anem descobrint al llarg del relat, odia als homes perquè sempre han condicionat la seua vida i li han tret la llibertat, així que no està disposada a que les seues filles tinguin la mateixa destinació que ella. Així, quan l’Armada passa prop d’una illa que La Reina considera deserta crea un tempesta que enfonsa el vaixell en què viatgen. El seu pla és, tal com observarà l’espectador, quedar-se a viure en aquesta illa amb les seues filles per no tornar a veure un home en la seua vida. El problema, però, és que trien una illa en la qual des de fa vint anys viuen un llenyataire amb els seus dos fills que van fugir allà per no tornar a veure una dona en la seua vida. Quant la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments, i les confusions.

INFLUÈNCIES

A La Ternura es veu la influència sobretot de La Tempesta, i de Nit de Reis, però també d’Al vostre gust, de Molt soroll per no res i del Somni d’una nit d’estiu. El joc, l’engany, els canvis d’identitat, la confusió de personalitats, els espais com a elements màgics, els boscos, les illes... tot això forma part de l’imaginari shakespearià interioritzat per Sanzol: «Vull que La Ternura sigui una comèdia romàntica amb illes desertes, naufragis monumentals, reis fràgils, i reines somiadores, llenyataires porucs i pastores tempestuoses, éssers màgics, situacions impossibles, amors possibles, canvis d’identitat, passions deslligades, odis irracionals, desitjos incendiaris, girs sorprenents, fantasmes borratxos, aparicions, desaparicions, trobades, desencontres i un desig que uneix a tots: el desig de trobar ‘la tendresa’ com sigui, on sigui, amb qui sigui». El mateix autor i director assenyala que a través d’aquesta comèdia romàntica d’aventures intenta explicar «que no ens podem protegir del dany que produeix l’amor. Que si volem estimar ens hem d’arriscar a patir. I que tampoc els pares poden protegir els fills del patiment de la vida perquè això posa en perill la vivència d’una vida plena».

Aquest espectacle, que es diu La Ternura perquè, segons Sanzol, parla de la força i de la valentia per expressar amor, ens permet comprovar com «la tendresa és la manera en què l’amor s’expressa. Sense tendresa l’amor no es veu. La tendresa són les carícies, l’escolta, els petits gestos, els somriures, els petons, l’espera, el respecte, la delicadesa. Una societat sense tendresa és una societat en guerra», com bé afirma l’autor i director teatral. Vila-real gaudirà d’una molt bona obra, una obra de qualitat.