El convent de frares dominics de Castelló, dedicat a la Mare de Déu del Roser, es va erigir a principis del segle XVII. Des de llavors, la presència dominica ha tingut un fort accent a la capital. El convent, un espectacular edifici que es va alçar al costat del llit de la antiga séquia major es va completar amb l’església dedicada a un dels sants més destacats de l’orde, el valencià Vicent Ferrer.
Després de la desamortització, el 1837, el convent i el seu temple van passar a formar part del patrimoni de la Diputació Provincial, que va ubicar en este gran edifici la Beneficència, una institució pública que acollia xiquets sense recursos. Esta institució va romandre al convent fins a l’any 1976, quan es va traslladar a les modernes instal·lacions de Penyeta Roja.
Amb l’arribada de la democràcia, la Diputació Provincial, sota la presidència de Joaquín Farnós, de la Unió de Centre Democràtic, va decidir dedicar el complexe a un gran centre cultural per a la província. Un espai que disposaria de residència per a estudiants becats per la Diputació, el Museu de Belles Arts i un auditori. El Col·legi d’Arquitectes va convocar llavors un concurs, per al disseny de l’edifici, que va guanyar un equip encapçalat per l’arquitecte Francisco Grande. De l’antic edifici es va conservar el claustre monàstic i l’església, amb la seua bella capella del Roser decorada amb pintures murals del barroc.
Després de la victòria socialista el 1983, la corporació presidida per Francisco Solsona va decidir canviar el projecte i destinar l’edifici a Escola d’Arts i Oficis --ara Escola Superior d’Arts i Disseny--, i a Conservatori Superior de Música. Amb un pressupost de 1.000 milions de pessetes, que es van sumar a una subvenció milionària que va aportar l’Estat el 1982, es va acabar en aquell octubre l’edifici que s’anava a inaugurar abans que acabara l’any 1991. El Conservatori, fundat també per la Diputació en 1981 gràcies a la iniciativa del sacerdot Juan Ramón Herrero comptaria amb 54 aules, 28 de les quals serien per a la docència d’instruments i 16 per a solfeo, a més de saló d’actes, despatxos i magatzems. L’Escola de Disseny va comptar amb 22 classes. Des de llavors, la vella Casa de Beneficència és un centre dedicat a la cultura, les arts i la docència. H
