La vida, malgrat ser capritxosa, tendeix a mantenir un ordre no escrit. En aquest equilibri cobren especial importància les forces que en ella habiten, és a dir, nosaltres els mortals, ànimes que s’entrecreuen conscient o inconscientment. Fa ara 45 anys, Wences Rambla i Amat Bellés exposaven per vegada primera, i ho feien de forma conjunta.

En certa manera, tots dos van quedar lligats, encara que cadascun, amb la seua personalitat pròpia, prengués rumbs ben diferenciats. Això no significa que es perdessin de vista i que no alimentessin la seva amistat, més aviat, tot el contrari. Rambla i Bellés, Bellés i Rambla, han forjat un estrany vincle que ara els ha tornat a unir.

Sabedors de la impossibilitat per tornar a ser joves, mai cal enyorar el passat, no almenys per mortificar-nos. Aquesta mirada enrere de tints nostàlgics pot servir-nos per comprovar com hem evolucionat, per saber si ens hem convertit en les persones que un dia vam voler arribar a ser. Conec a Wences Rambla i a Amat Bellés des de fa ja cert temps. A Wences ho considero un amic i un mestre en molts sentits. Amat sempre m’ha inspirat un profund respecte. Per aquest motiu la present mostra que alberga el Paranimf de la Universitat Jaume I sigui especial tant per a ells com para tots aquells que sempre han (hem) sabut apreciar el seu talent, el seu art.

DOS UNIVERS // Hi ha en la història de Castelló molts artistes de gran sensibilitat i excel·lent tècnica. Hi ha també artistes que van arriscar, demostrant en una època determinada que ser transgressor era una via possible i, per què no dir-ho, necessària. Wences Rambla i Amat Bellés serien dos d’aquests artistes que, amb les seues particularitats, van engrandir el patrimoni artístic de Castelló amb el seu singular imaginari pictòric. Tots dos formen part d’un grup que va protagonitzar la transformació necessària d’aquestes terres, un canvi cap als nous llenguatges artístics.

Parlar de les seues respectives trajectòries podria portar-nos a escriure infinitat de pàgines. Per aquest motiu aquest no és un article a l’ús, sinó, més aviat, l’opinió d’algú que, igual que molts altres, ha crescut intel·lectualment amb el treball d’aquests dos artistes que després de 45 anys tornen a exposar junts.

Com no podia ser d’una altra manera, aquesta exposició té lloc en la Universitat Jaume I, institució en la qual tots dos han desenvolupat la seua carrera professional, com a docent un i dissenyador l’altre. La present mostra, que recull d’una banda una selecció del treball de Wences Rambla dels últims anys i per un altre dóna a conèixer un dels treballs més recents d’Amat Bellés, Les sibil·les, és una oportunitat única per contemplar dos universos artístics únics: la geometria i tractament del color de Rambla i aquesta poètica figurativa de caràcter simbòlic de Bellés. Art viu, artistes icònics, fins el proper 24 de febrer.