Què tindrà el classicisme i romanticisme musical que atreu tant? Parlant amb el contratenor castellonenc Flavio Ferri-Benedetti arribem a la conclusió que aquest estil musical cala més profund per la seua espectacularitat. Les grans simfonies, amb el seu reguitzell de cordes i els seus platerets, els seus vents i els seus timbals, fan que qualsevol persona que assisteixi a un concert es quedi bocabadada davant tal solemnitat. És lògic que tota aquesta fastuositat contagiï a l’espectador i, per tant, que sigui aquest tipus de música la que es programi amb major assiduïtat a les sales de concert de tot el món.

A Castelló són molts els amants de les grans orquestres. L’Auditori i Palau de Congressos de la capital de la Plana sol omplir-se sempre que es programa un concert d’aquesta índole. Imagino que el proper 19 de febrer aquesta serà la imatge de la sala principal en l’actuació que oferirà l’Orquestra Simfònica de Castelló.

POSTROMANTICISME // Dirigida una vegada més per Henrie Adams, l’OSC ha elaborat un programa amb obres postromántiques de dos compositors que van estar establerts a Viena a la fi del segle XIX i principis del XX. D’una banda, Gustav Mahler, qui va desenvolupar la seua activitat a la capital austríaca com a director de l’Òpera de la Cort, i on, durant un període vacacional, aprofitaria per articular la seva quarta simfonia. D’altra banda, Alban Berg, qui aleshores estudiava composició i el seu estil encara no formava part d’aquest corrent que seria la Segona Escola de Viena i de la qual sorgiria el Dodecafonisme.

Tal com informen des de la pròpia Orquestra Simfònica, la primera part del concert s’obrirà amb Sieben frühe Lieder, que interpretarà la soprano borrianenca Minerva Moliner al costat del conjunt castellonenc. Aquestes Set cançons primerenques, que Ferri-Benedetti em confessa que són molt difícils d’interpretar, van ser escrites per Alban Berg entre 1905-1908, època en la qual seria un dels alumnes d’Arnold Schoenberg, de manera que és innegable la influència d’aquest últim. Originalment escrites per a soprano i piano amb textos de diversos escriptors i poetes, se sap que en 1928 van ser orquestrades i reestrenadas a Viena. Cadascuna de les cançons de Berg evoca una atmosfera diferent en funció de la naturalesa del poema que l’articula, per això es troben diferents estils i harmonies propis de l’últim Romanticisme que recorden a compositors tan variats com puguin Richard Strauss, Mahler, Wolf, Claude Debussy, Johannes Brahms, Robert Schumann o el propi Schoenberg.

MAHLER // En la segona part de l’actuació del proper dia 19, la Simfònica interpretarà la Quarta Simfonia de Gustav Mahler, una obra composta entre 1899 i 1900 però el quart moviment de la qual --Das himmlische Leben [la Vida Celestial]-- havia compost ja l’autor bohemi en 1892 com un lied o cançó per a soprano. Com asseguren des de l’OSC, “a partir d’aquest moviment, Mahler va compondre els altres tres anteriors en sol tres setmanes per a una orquestra simfònica més pròpia del segle XIX, amb quatre trompes i tres trompetes en la secció de metall, en lloc de la presència de tuba i trombons a la qual tenia acostumat al públic en les seves anteriors simfonies”. Així, a l’estil de la Novena de Beethoven, la Quarta de Mahler és, “una obra simfònica amb presència vocal en l’últim moviment”, que en aquest concert comptarà amb la veu de Minerva Moliner entonant una cançó de goig sobre la vida en el cel que resa que “cap música terrenal pot comparar-se amb la nostra”.