Influenciat per músics que van des de Johann Sebastian Bach i Arvo Pärt a Miles Davis i Charlie Haden o també a Camarón de la Isla, el pianista i compositor Carles Viarnès ha demostrat en la seua curta carrera professional ser un músic a tenir en compte.
Caracteritzat per endinsar-se en el terreny del minimalisme i la improvisació, Viarnès ofereix també peces amb lleugers tocs que coquetegen amb l’estètica electrònica que personifiquen grups com Goldmund o Hauschka, per citar un parell d’exemples clars que es van deixar entreveure en el seu disc Urban Tactus (2012), produït per Frank Rudow, ex de Manta Ray. En aquest treball, el llenguatge de la música contemporània es fusiona amb l’escena actual de piano i l’experimental, dibuixant paisatges lents, quasi estàtics, generant ambients en els quals les pròpies cançons es desdibuixen.
Aquests moments quiets, però de tensió latent també es troben en el seu últim treball, Schematismus (2016), un treball en el qual es veu clarament una evolució d’Urban Tactus (2012). Si en el seu treball de debut trobem aquesta sensació íntima i sorprenent del piano contemporani, i tenint en compte que Viarnès també es desvia de la instrumentació polifònica que, juntament amb Pep Massana, li va servir per a recompondre El Llibre Vermell de Montserrat (2013) —una versió audaç, al mateix temps que altament respectuosa, del principal tresor de la música medieval catalana—, Schematismus és un disc de formes emergents i pures, que evolucionen el mínim per a ser i, tot seguit, desaparéixer.
CONCERT
Aquest disc el podrem gaudir a la sala de cambra Manuel Babiloni de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló gràcies al cicle Un món de músiques que proposa l’Institut Valencià de Cultura (IVC). El concert serà el proper divendres, 8 de març, a partir de les 22.30 hores.
