Experimentem el jazz de formes diferents. No sabem com explicar-ho encara, tampoc importa. Sóc de l’opinió que tots podem sentir el seu poder d’atracció, això és, el seu so, la seua essència més profunda. El jazz és un llenguatge que continua evolucionant, aliè a les modes i dictàmens que regeixen el mercat. És, no n’hi ha dubte, una ànima lliure, i consegüentment sol contrariar-nos, o més aviat estranyar-nos, perquè no estem acostumats a aquest atreviment o gosadia. Solem negar i rebutjar el que ens resulta més complex o difícil d’entendre —si és que cal entendre alguna cosa en aquest cas en concret; jo, diria que no—, i el jazz, en el seu afany per explorar nous territoris sonors, ha «sofert» el desdeny d’una gran majoria; no obstant això, aquí segueix, fascinant a uns quants —es compten per milions, tot cal dir-ho— per la seua sorprenent capacitat de generar sons i melodies únics reinventant-se constantment, ja sigui a través de la deconstrucción melòdica i tonal o de la fusió d’estils.

No sé qui seria jo ara sense el jazz i prefereixo no debanar-me els cervells reflexionant sobre aquestes qüestions ara mateix. Sí que voldria, si m’ho permeten, confirmar el que molts de vostès ja saben: la nostra província és una «terra de jazz». Què vull dir amb això? Senzillament, que existeix interès per gaudir amb aquest estil de música que, com tinc costum dir sempre, és més aviat un estil de vida. Al llarg de l’any, i malgrat que ha minvat la seua presència en els programes culturals dels diferents municipis que comprenen la nostra geografia provincial, el jazz continua ocupant un lloc —faltaria, això sí, una decidida aposta des de l’àmbit privat, però sóc conscient de les dificultats que això entranya—. Així, i acabat d’inaugurar el curs cultural 2019-2020, la localitat de la Vall d’Uixó va inaugurar una nova edició del seu cicle Jazz a la Tardor amb l’actuació de la Vall d’Uixó Big band.

Cinc són els concerts previstos en aquest certamen on divendres passat ja va actuar el Karolina Driemel Quartet, i ahir dissabte va tenir lloc el ja tradicional taller «Jazzejant amb bebès». Faltaran per gaudir els concerts de Rafa M. Guillén & The Jazz Walkers, que portaran al Palau de Vivel la seva proposta que «fusiona el jazz clàssic amb ritmes llatins i flamencs», el dia 20, i per a tancar el cicle, diumenge que ve, 22 de setembre, el Teatre Municipal acollirà l’espectacle «Jazz for children» de Noa Lur.

A la cita vallera hem d’afegir la quarta edició d’un il·lusionant Real Jazz que es desenvoluparà del 19 al 22 de setembre i que aquest any serà més mediàtic que mai gràcies al conveni que han signat amb À Punt Media. El festival de jazz internacional de Vila-real vol créixer i, vist el cartell, va per molt bon camí. Chema Peñalver, JPMB, Ales Cesarini, Bluet, Viktorija Pilatovic, Albert Sanz, la Jove Big band Sedajazz, Roxane Arnal... I què dir de cadascun dels protagonistes? Podríem oferir aquí una descripció detallada de cadascun d’ells, però els convidem al fet que s’acostin al Casino de Vila-real per a veure en directe, i sentir —sempre hi ha que sentir—, aquests ritmes clàssics, experimentals, tribals, que van des del jazz més pur al blues, el funk o el pop.

NOU DISC

Potser perquè és un dels jazzistes castellonencs amb major projecció ara, no podem evitar centrar-nos una mica en la figura de l’incombustible Chema Peñalver, qui s’encarregarà d’inaugurar la quarta edició del Real Jazz i, a més, fer-ho amb un nou disc sota el braç.

Sophisticated Clarinet és el cinquè treball discogràfic com a líder del clarinetista. En format de septet, i de caràcter acústic, respon al denominat «jazz de cambra» resultat, diu, d’una fusió de la música d’arrels afroamericanes amb la música culta de la tradició occidental. Elegància i lirisme es fonen amb el so del jazz constituint un únic llenguatge.

Totes les composicions i arranjaments d’aquest àlbum són de l’autoria del castellonenc i, com bé assenyala ell mateix, «combinen el romanticisme del quartet de corda amb la rítmica del swing, a més d’incorporar picades d’ullet a la música zíngara, al klezmer, al tango, al boogaloo i al funky». Per a la creació d’aquest disc ha comptat amb la col·laboració de Jesús Jiménez, Borja Saura, Miguel Falomir, Anna Pitarch, David Catalán i Natxo Navarro. Produït per Cafè Swing Produccions i pel propi Chema Peñalver, aquest treball està acabat de sortir del forn, perquè va ser gravat els dies 26 i 27 del passat mes de juliol en La Guarida Estudio de Vila-real.

Com veuen, molts al·licients ens esperen aquesta tardor a ritme de... jazz.