+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

Claudio Monteverdi, un dels grans pares del gènere operístic

 

Únic. Monteverdi exemplifica la transició a la música barroca. - DOMENICO FETTI

30/07/2017

La figura que millor exemplifica la transició en l’àmbit de la música entre l’estètica renaixentista i la nova expressivitat barroca és la de l’cremonés Monteverdi.

Educat en la tradició polifònica dels Victoria, Lasso i Palestrina, aquest músic va saber fer realitat la nova i revolucionària concepció de l’art musical sorgida de les teories de la Camerata Fiorentina, que, entre altres coses, va suposar el naixement de l’òpera.

Fill d’un metge de Cremona, es va donar a conèixer en data bastant primerenca com a compositor: va publicar la seua primera col·lecció de motets a Venècia quan només comptava quinze anys. El seu mestratge en l’art de tocar la viola li va valer entrar en 1592 al servei del duc Vincenzo Gonzaga de Màntua, en aquell temps una de les corts més pròsperes d’Itàlia. A poc a poc va marcar la transició entre la tradició polifònica i madrigalista del segle XVI i el naixement del drama líric i de l’òpera al segle XVII, com bé quedarà reflectit en la XXII edició del Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola gràcies al concert del conjunt Piacere dei Traversi.

Sota el títol Monteverdi i Comes: innovació versus tradici, s’homenatja a aquest compositor que, si bé va ser conservador pel que fa a la preservació de la polifonia, en un moment va irrompre amb força el principi de la monodia —la melodia amb acompanyament de acords, que donaria origen a l’òpera i l’estil barroc—, però revolucionari al mateix temps pel que fa a la transformació de la pràctica de la polifonia. «Igual que els monodistas de la Camerata Florentina que van crear les primeres òperes, Monteverdi es va fonamentar en el principi del domini de la paraula sobre l’harmonia, però ho va aplicar a la polifonia, i no en contra d’ella, com van fer els florentins, donant així un nou enfocament al madrigal», com explica Marisa Esparza.

En les peces que presentaran en el concert del 6 d’agost a l’església de Santa Maria de Peníscola es troba aquesta superposició de principis monòdics i madrigalistes que tant va caracteritzar la música de Monteverdi, una mostra del propers que per a ell es trobaven camps en aparença tan allunyats. D’altra banda, el programa reivindica al compositor valencià Juan Bautista Comes en contemporaneïtat amb el mestre de Sant Marc de Venècia —tots dos van morir en 1643—. Monteverdi immortal.