La història de Juana I de Castella sempre s’ha vist embolicada en una aura de misteri. Se sap molt de la filla dels Reis Catòlics i, al mateix temps, res. Segueix sent un enigma. Donya Juana de Castella estava boja en realitat? I si ho va estar, què va produir el seu turment, què li va induir a la demència? Va ser Juana ‘La Loca’ presa d’una conspiració? L’amor la va encegar?
Recordo ara aquesta obreta exquisida de Jakob Wassermann, Doña Juana de Castilla (Màrmara), en la qual recrea la història d’aquesta dona la vida de la qual es va veure embolicada en la desgràcia, figura clau dins de la història d’Espanya i Europa, mare del que fos coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i rei d’Espanya, Carles I. Pàgina a pàgina som testimonis de la fragilitat de Juana de Castella, de les seues pors i dubtes.
És, donya Juana, una dona pertorbada que cerca consol sense encert, que a poc a poc s’endinsa en la penombra de la solitud. No és d’estranyar que la seua figura, marcada per la llegenda, fos un atractiu per als autors romàntics. «Juana de Castella és un personatge que, d’haver-ho conegut Shakespeare, seria sens dubte la protagonista d’una de les seues grans tragèdies», afirma el director teatral Gerardo Vera, encarregat de portar a escena el text d’Ernesto Caballero i que protagonitza la inigualable Concha Velasco, una de les dames de l’escena i del cinema del nostre país que el proper dia 11 de juny es pujarà a les taules de l’Auditori de la Vall d’Uixó. Increïble, però cert.
UN SOMNI
La presència de Velasco, «reina i senyora d’aquesta balsàmica commoció que coneixem com Teatre», no és intranscendent. Per Caballero és un somni «feliçment complert» el comptar amb una artista excepcional com l’actriu val·lisoletana. És ella una Juana incommensurable, una actriu capaç d’aconseguir l’objectiu marcat pel dramaturg. «Amb tot, el meu principal propòsit com a dramaturg ha estat crear un personatge polièdric, sensible i perspicaç decidit a sobreviure a l’infortuni fent-se fort en els infranquejables dominis de la irrealitat i la imaginació», assegura Caballero.
Si Wassermann en l’obra ja citada reinterpretava aquesta visió d’un amor no correspost, la rauxa del mateix, la gelosia desmesurada i, finalment, la bogeria, fins al punt de crear una història alternativa de la infanta i futura reina, l’obra teatral de Caballero, Vera i Velasco és, també, «una narració imaginada basada en un esdeveniment real que no té perquè ajustar-se a la veracitat del detall historiogràfic; un text de ficció no és un tractat d’Història, per tant els seus postulats no es deuen tant a la fidelitat documental com a les lògiques internes del relat», en paraules del seu autor, que, com assegura Gerardo Vera, «planteja reflexions d’una gran contemporaneïtat totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista els ressons, per desgràcia, encara ressonen en els nostres dies».
Reina Juana és una de les grans obres teatrals que es podran veure aquest any a la província.
