+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Alejandro Mañas: «El que busco amb l’art és una relació íntima i única»

L'artista de Castelló exposa el seu art a Panamà amb notable èxit gràcies a la mostra 'Silens Nox'

 

Exposició. La sala expositiva Sant Francesc d’Assís de Panamà acull la present mostra del castellonenc. - ALEJANDRO MAÑAS

Irene Gras
29/07/2018

El treball d’Alejandro Mañas és un procés en si mateix, un estat, un reflex sense una referència directa al món visible, una sensació que brolla del seu univers interior, creant un paisatge personal, íntim i profund. Actualment, l’artista castellonenc travessa una etapa de reflexió, molt més pausada, meditada i madura, a conseqüència de les investigacions i estudis que realitza en aquesta recerca de l’absolut a través dels grans místics. Fins al 18 d’agost el seu art pot visitar-se a la sala d’exposicions Sant Francesc d’Assís de Panamà gràcies a l’exposició Silens Nox, el que demostra la seua projecció internacional.

—La teua obra parla de l’impuls vital, creatiu.

—El que veritablement m’empeny a treballar és la mateixa necessitat que va portar els místics a qüestionar i a reflexionar sobre la naturalesa de l’ésser humà. La meua obra gira entorn del misteri que tanca el mateix ser i el procés en si mateix d’autoconeixement. En cadascuna de les meues peces treballo en aquest procés d’introspecció que parteix de la foscor a la recerca de la llum. Una llum que aconsegueix que siguem capaços de veure més enllà del merament visible a primera vista, i aprofundir en com estem connectats amb l’univers. És sorprenent com l’ésser humà aconsegueix trencar barreres i connectar amb el seu jo més profund a través de la meditació i el creixement personal.

—Què busques en la teua obra?

—El que busco és una relació íntima i única. Busco l’amor absolut, la mística, l’espiritualitat. Això és un camí de comprensió, d’entrega, d’intimisme, del qual es desprèn aquest amor de què parlo. Per això, quan munto una exposició intento que el lloc es converteixi en un espai per a la contemplació, crear una atmosfera propícia per dur a terme aquest diàleg interior que convidi al recolliment i ajudi al públic a assolir l’absolut.

—Parla’ns de l’etapa en la qual et trobes immers actualment.

—Em trobo en una etapa molt més madura, sento que he evolucionat juntament amb la meua obra de mica en mica cap al minimalisme i el conceptualisme. Busco l’essència, el vital en si mateix, i per això m’he desprès de qualsevol subterfugi. Vull que la meua obra connecti directament amb els sentiments i emocions, sense distraccions, procurant una lectura molt més ràpida i directa.

—La veritat és que es percep un canvi tant en l’ús del color com en els materials. A què es deu?

—Es deu majoritàriament al procés creatiu en el qual estic submergit actualment. Crec que el meu missatge, la connotació de cadascuna de les meues peces, és més gran mitjançant la monocromia, per aquest motiu em limiti al negre i al blanc. Contraposo dos conceptes contraris, però alhora complementaris i necessaris al llarg del camí cap a l’autoconeixement i descobriment de l’absolut. Per aquest motiu, ara també uso elements naturals en la meua obra, des de pedres, terra... Estic convençut que ajuda a que l’espectador assimili el meu llenguatge artístic d’una forma molt més senzilla i directa.

—Parles de blanc i negre. Què signifiquen? Per què aquests colors?

—El blanc és la referència simbòlica a la llum, la puresa, la flama viva i l’espiritualitat; mentre que el negre, que per a mi és un color molt especial, al que li trobo una poètica immensa, representa la foscor, que tanca sempre un món fantàstic —com l’altra vida, la llum i, fins i tot, un món paral·lel—. El negre són les portes, el camí que cal travessar a la recerca de l’absolut, i el blanc és el mitjà, la llum interior que et guia a través de la contemplació. Tot això és el resultat de les meues pròpies investigacions sobre els escrits de místics com Santa Teresa i Sant Joan de la Creu. Es podria dir que és la meua manera d’interpretar els textos dels místics dels segles XVI i XVII, sota una nova lectura contemporània, on tant la ment com el cos són partícips d’aquesta experiència vital.

—Si haguessis de descriure la teua obra amb tres paraules, quins serien?

—Mística, espiritualitat i dolor.

—És indiscutible com relaciones la teua obra amb l’experiència d’un mateix. També s’aprecia com les circumstàncies que ens envolten afecten directament a la teua expressió artística. La teua obra en particular és un referent continu a la teua persona. Et consideres part integrant de la mateixa?

—Sí, la meua obra és un diari personal de la meua persona, em veig reflectit. Crec que em descriu, que la meua obra compleix aquest propòsit. És com un document que em defineix. A més, immers en la societat actual que ens toca viure, crec que també és una font del moment que vivim del nostre temps. La defineixo com un arxiu cartogràfic emocional.

—Quan et trobes submergit en el procés creatiu, com saps si serà una pintura, una escultura, una fotografia o un vídeo? Amb quina disciplina et sents més identificat o més còmode treballant?

—Mai sé l’acabat, sempre sóc conscient d’amb què començo. Tot és el resultat del joc de la recerca, del procés creatiu. No és la primera vegada que en pintar un quadre sobre algun concepte, aquest hagi acabat com a peça final en una escultura o al revés. Això és l’enriquidor del procés creatiu, de l’experiència i del coneixement. Segons al moment o el que em suscita una lectura utilitzo una o una altra tècnica, sempre busco comunicar-me, expressar-me tan bé com sigui possible perquè el meu missatge arribi al públic mitjançant el llenguatge correcte. Em considero una artista visual.

—Quan acabes una de les teues obres, què passa? Sents un buit, un alliberament?

—M’embarga una sensació de buit. Adona’t que el meu treball implica no solament un procés creatiu, sinó també una introspecció personal que em porta a canalitzar molta energia. L’obra d’art és el resultat del procés i l’experimentació a la recerca de l’absolut, la qual cosa em permeten generar aquesta via de contemplació i diàleg que procuro traslladar a l’espectador.

—Per finalitzar, d’un temps a ara també has iniciat la teua pròpia col·lecció, no és així?

—Sí, m’he convertit també en col·leccionista de peces que per a mi tenen un significat molt especial i que estan lligades amb la meua recerca. Sobretot col·lecciono gravats i pintures del segle XVI i XVII, que actuen de referents i formen part del meu arxiu i col·lecció personal.